.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dimecres, 13 de juliol de 2016

Ai, si he de fer el pregó!!!!



Ontinyent, a dimecres tretze de juliol de 2016.

Ostres, ostres, ostres...
Si en deu dies he de fer el "manteniment" de les festes de Sant Agustí de Bocairent, i jo sense afaitar ni escriure cap cosa de trellat encara...!

Bé. Això em passa per atendre tants fronts a l'hora. I que encara se'm queixe algú que no vull respondre les seues cridades de telèfon perque em mane més feina de bades...! Fins el coll que vaig, que m'ha tocat fins i tot corregir, ja veus tu com va el meu món, el pregó de festes d'un amic per a un poble també veí... Enguany sembla que sí, que em dedique a mantenir coses...

Va, Sergi, deixa't  de bagatel·les i posa't mans a la feina! A veure si entre aquest preciós matí d'estiu amabilíssim amb boires i pluja, i mentre al migdia la gent del Tour va de la meua estimadíssima (necessitaria quatre esses de tant que l'estime) Carcassona a Montpeller, puc treure alguna cosa de trellat.

El més divertit, supose, seran els assaigs. Aniran carregats, ho sé, de cocacola de cirera...

Però clar. Com pots explicar amb paraules, i sense caure en els tòpics més jocfloralistes l'estima profunda i l'emoció que et provoca açò?: