.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

divendres, 29 de juliol de 2016

Adéu, senyor Guarinos!


Cartell del Tractat d'Almisrà dissenyat per Rafael Guarinos Blanes. 1980.



Bocairent, a divendres vint-i-nou de juliol de 2016.

Em diuen que ha faltat el senyor Rafael Guarinos.
Descanse en pau.

Els diaris, si és que publiquen res, incidiran segurament en què feu molt, de tot i tot per la festa. I en dir que va fer de tot per la festa, ho diran, segur, amb condescendència. Com qui creu que dedicar-se a la festa és tema menor, a no ser que la festa siga alguna de la que tragues profit fent edicions especials quan pertoca..., la teua. 

Els moros i cristians han tingut sempre eixa mala sort de pillar a contrapèl de dues capitaletes provincials. Per això, per nascuda als pobles, a la muntanya valencianoparlant, sovint ha estat menyspreada. Ella i tot el que d'allí i d'ella puguera vindre. Mireu sinó la categorització injusta de les nostres bandes de música. Eixa visió autènticament provinciana i colonial anirà canviant..., ara mateix les dues capitaletes implicades ja fan festes morocristianes.

Jo, preferisc veure en el senyor Guarinos Blanes un gran artista. Un artista necessari pel desenvolupament actual de la festa, com ho fou Paco Flautí, Savall o Agulló a Cocentaina o Jordi Arrue a Ontinyent i Alejandro Soler al mateix Alcoi. La diferència, i en açò tornem al tòpic, és que Alcoi sempre ha sigut Alcoi i els dissenys, els cartells, les robes i l'escenografia sempre ens ha arribat d'immediat i a tots els pobles veïns i festers. Però l'art de Guarinos Blanes és sòlid, és fill d'un temps perfectament identificat en les seues formes i supera del tot el fet d'una miop reducció festiva. Clar que s'implicà, potser el que més de tots els autors citats, i més, i això li reportà reconeixement. Esperem que el futur crític, el possible aficionat al fet sensible de l'art, i per suposat el fester que hereta les seues obres, el tinguen en alta consideració. La mereix.