.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


divendres, 24 de juny de 2016

Serà per melons...

Benimaclet... Nit de Sant Joan.


El temps passa tan ràpidament que sembla que de l'única cosa que no podem parlar és del pas del temps.
Ahir mateix estàvem organitzant el Congrés de la Flama del Canigó i ja han passat setze anys. Sincerament, de poc me'n recorde, ni tant sols d'haver fet cap comunicació. Peli, serà cosa de prendre el convenient café-licor i deixar de ser abstemi pel tema de la conducció...

Au, altaret canigoner santjoanfustèric i un rastre de fotografies a les que puc acompanyar amb poca cosa de text, que estic cansat i les imatges d'una sopada tan ampla, amb cantautors incorporats, unes albades de tres parells d'ovaris, Saoret cantant tan bé que m'emociona... Gràcies per deixar-me compartir amb vosaltres tanta tallada de meló... I sobretot, per fer-me llegir en veu alta eixe manifest tan idiota que enguany ha acompanyat la Flama...

Ara, serpa cosa de començar a pensar com restaurem el pobre Tirant...