.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dilluns, 6 de juny de 2016

S'acaben les Trobades, i...




Jacarilla, a dilluns sis de juny de 2016

Amb la celebració a Benassal de la "Festa per la Llengua", s'acaben les Trobades pel Valencià d'enguany. En el raconet del que a ningú no li importa d'un diari digital "valencià", llig que els organitzadors de tot plegat, Escola Valenciana, estan d'allò més content i ballen de puntetes. No és gens fàcil, i gran mèrit té, aplegar 214.000 persones en 19 macrofestes cíviques hui en dia... Diuen que es tracta de la quantitat més alta de participants en la història d'aquesta aposta celebrativa i reivindicativa, i que el projecte "Un país d'escoles" ha estat un èxit. No ho dubte i molt que me n'alegre. Jo he pogut migparticipar enguany de la Trobada del Comtat i l'Alcoià, perquè el dia de la de la Vall inauguràvem una exposició tronada i tronera i clar... I sobretot, em vaig emocionar que és cosa de no dir amb el festival aquell de la cançó pacomuñosiana del Principal de València, organitzat pel Guaix de l'Horta Sud... Però sincerament, 214.000 persones em semblen poques...

Digueu-me exagerat, que ho seré segurament. És un èxit la xifra, i més si mesurem la calentura de la nostra societat malalta... Però hi ha qui pren eixes dades fredes a tall d'estadística política, i seguim bevent oli per aqueix camí... Dóna igual, pense. Que alfarrasen uns i altres com vulguen. Estic content perque la Trobada segueix sent una idea molt ben parida (i la de la meua Vall és la festa major actual dels trenta-quatre pobles que la dibuixen, i tan alegre...), i segueix generant unes sinèrgies fantàstiques, agomboladores com són de projectes i gents. Algunes no m'agraden massa, perquè mostren un aspecte massa "còpia i apega" d'un tipus de societat mercantil que no m'agrada gens ni mica (siguem clars, el "negoci" selectiu que es planteja amb les gires i altres xous musicals), o el reguitzell de desencisos que em fan de l'organització una cosa aspra a evitar... Però el treball està ahi, cal recolzar-lo i desitjar que seguisca creixent i arribe a assolir l'èxit que mereix. Només així podrem acabar d'acabar d'una vegada amb tanta història....! Quan celebrem un "dia d'alguna cosa..." és que eixa cosa ho està passant molt mal. Si la llengua estigués normalitzada, amb l'ús que li correspon i sense perill cert de desaparició, si ens avorriríem...