.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


divendres, 24 de juny de 2016

Recollons l'hora que és i jo d'aquesta manera...




Ontinyent, a les tantes de la Nit de Sant Joan....


Torne ara de massa llocs i circumstàncies precioses...
Ha estat un dia ben difícil. No he trobat unes paraules que necessitava fins a les quatre de la vesprada, des de les sis del matí que les buscava, i això m'ha posat nerviós... A la fi, un servidor que no es mou mai de casa i que no escriu més enllà del seu blog, he acabat publicant dos articles en premsa digital!!!!! Això sí que no ho hauria esperat mai...!!!! L'un és aquest, una "captura" d'un article sobre el brèxit anglés que vaig ratllar ahir pel matí ací mateix i que ha acabat a La Veu del País Valencià, i l'altre una proposta del senyor Albinyana per a Vilaweb, què pot relacionar els Focs del Solstici del Pirineu amb els nostres. Ah, però és que nosaltres en tenim? Doncs ací està el que conte...

A vore. S'ha publicat bé el Manifest de la Flama del Canigó? Sí.
I el regal en forma de romanç que vos he passat? També...
Val, collons, quines hores...

Doncs ja està tot el que calia que estiguera en aquesta nit tan repunyetera, he, he, he..., ara, amb el teu beneplàcit, vaig a xafar l'orella.
Hui, em meresc alçar-me demà quan em done la real gana...