.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


dimarts, 28 de juny de 2016

La mort de Jara ja té culpable...




Jacarilla, a vint-i-huit de juny de 2016.

Fa poc temps vaig escriure un poema preciós, però aspre, en què explicava que, en la immensa ciutat que és el Cementerio General de Santiago de Xile, tinc soterrades cinc persones ben properes. Una d'elles em significa la DIGNITAT, així amb majúscules totes, presidencials, altra és la Força, una altra la Lluita, després ve la Fidelitat i, finalment, i en irònic contrast, la Infàmia.

Qui significa la Força, i la Valentia també, per les paraules, les melodies, els gestos, les afirmacions i el posat davant l'infortuni vital és, i ho sabeu els qui m'estimeu, Víctor Lidio Jara Martínez. Em van nàixer mentre a ell el mataven. Potser per això m'he sentit sempre connectat d'alguna manera... D'ací que hui que per a mi ja és tanta festa estranya, he sentit una alegria feral en llegir, i pots compartir amb mi la lectura, que un tribunal nord-americà ha determinat que un exmilitar xilé, Pedro Barrientos, ara nacionalitzat nord-americà, és culpable de tortura i assassinat extrajudicial del cantant.

Em quede amb dues frases d'emocions distintes. La primera és de la vídua, Joan Turner Jara: "Aquí empieza la justicia para todas las familias de Chile que esperan conocer el destino de sus seres queridos". Així espere que siga per tantes que foren esgarrades de maneres tan cruels en aquell estimat racó de món.

La segona m'és molt ofegadora. La digué José Paredes, quan la mort un jove de 18 anys que feia el servei militar i que presencià, a l'estadi-escorxador, la terrible història: "Lo tenían sentado, tenían unas camillsa, esas que son de campaña del Ejército. Ahí lo tenían y les daban, le daban y le daban. Y Barrientos les dispara... a quemarropa casi".

Barrientos viu a Deitona, a la Florida. Esperem que puga ser, algun dia no gens llunyà, extraditat.

Ja hi ha culpable de la mort de Jara, per més que la mort de Jara és una infàmia, com la mort de tants xilens, de tantes xilenes, de tanta gent al món, generalitzada a un estat social de corrupció abjecta en què, com deia Fuster, qui s'erigeix en jutge del germà, i en botxí afegisc jo, és que ja té decidit de matar-lo.
És inútil donar cap enhorabona quan hi ha tant dolor pel mig encara... Així que a mena de flor per cadascuna de les dues tombes que sembla que té Jara en aquell maremàgnum fúnebre, el millor és recordar-lo...





Yo no canto por cantar
ni por tener buena voz
canto porque la guitarra
tiene sentido y razon,
tiene corazon de tierra
y alas de palomita,
es como el agua bendita
santigua glorias y penas,
aqui se encajo mi canto
como dijera Violeta
guitarra trabajadora
con olor a primavera.

Que no es guitarra de ricos
ni cosa que se parezca
mi canto es de los andamios
para alcanzar las estrellas,
que el canto tiene sentido
cuando palpita en las venas
del que morira cantando
las verdades verdaderas,
no las lisonjas fugaces
ni las famas extranjeras
sino el canto de una alondra
hasta el fondo de la tierra.

Ahi donde llega todo
y donde todo comienza
canto que ha sido valiente
siempre sera cancion nueva.