.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dimarts, 28 de juny de 2016

Es descobreix el pastís. Ara em toca fer de "mantenidor"...!




Bigastro, a dilluns vint-i-set de juny de 2016.

Anit, mentre m'entretenia buscant i anotant, vaig trobar un article que vaig escriure fa ja dèsset anys pel programa de Sant Agustí de Bocairent. Si no m'equivoque, no va ser el primer, no... Bé sabeu com m'estime aquesta festa i, ai, el poble dels Cardadors. Si aquell bé de carrerots, passions, gents, penyes, fers, afers i voluntats, m'han oferit tants i tants moments deleitosos per intensos, per increïbles, per tant meus...

Doncs bé, ara que els Majorals de Sant Agustí ja han fet l'anunci, puc desvetllar jo també aquesta cosa que ja corria com a mena de secret d'aquells que no es poden dir i el saben tots! El proper dissabte vint-i-tres de juliol, al Patronato, i a les set de la vesprada, un servidor serà l'encarregat de fer de mantenidor de les festes.

En veritat, estic molt agraït als Majorals. Tots els anys, del fet del manteniment s'encarrega un glossador triat per la Clavariessa de torn. Enguany, però, en no haver-hi Clavariessa, han estat els mateixos organitzadors festers qui han fet la tria. Atrevida per cert: un ontinyentí que no podrà dedicar-se al pairalisme jocfloralesc (ai la meua pàtria, la meua fe i el meu amor...) a què s'acostuma en aquests menesters. Que ningú es preocupe; no hi ha coses ni res de què parlar... Això sí, espere fer-ho suficientment bé com per a que els meus estimats Cabolos queden satisfets. Amb això, jo ben ample quedaria... No sé si conec la festa prou bé, però t'assegure que segueix emocionant-me cada vegada que puge a les danses, a la diana, als corredors, a qualsevol acte que done més llum a l'esgotador agost, i ens el refresque... I el millor de tot és que, sempre que algú se'n puja amb mi, tal i com li venc la moto, acaba també enamorant-se...

La meua primera reacció va ser estranya. Que algú em demane un "pregó" a mi? Jo que havia assegurat que no..., però i què? Després de tot el què em passà de negatiu en el darrer reragost ha fet de mi una persona oberta a les mil experiències que la vida proposa, bé ho saben els més íntims (algun d'ells ja s'ha burlat fent confondre a posta això de "mantenidor" amb "manteniment" i m'ha jurat fer algun muntatge fotogràfic meu, amb granota de tècnic d'ascensors i la caixa de ferraments...). Tinc també clar que, tal i com apuntava Joan Fuster, cal que reivindique el meu dret a canviar d'opinió, perquè és el primer que els meus enemics, i l'ex, em retrauran... Doncs bé. Provaré de fer-ho el millor possible, ja em diràs com creus que queda la cosa perquè aquestes paraules són una convidada personal a l'acte. Puc asegurar-te que posaré els cinc sentits. Ara quan acaben del tot els exàmens i els acomiadaments, començaré a preocupar-me de bona veritat i a angoixar-me cada vegada més. No sé jo aquestes camises d'onze vares, on m'he ficat...!