.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dissabte, 18 de juny de 2016

Contra el (mal) ensenyament




Ontinyent, a dihuit de juny de 2016.

Com que m'hi dedique, no enten l'ensonyament que tanta gent té amb l'ofici de l'ensenyament quan és ensenyant. Aquesta setmana mateixa, hui mateix, he pogut viure o m'han racontat, episodis sinistres, succesos lamentables i actituds terribles que mostren una cara gens amable, podrida fins i tot podria dir, del fet escolar.

Tots ells, contra natura pròpia, no em fan asquejar ni basquejar del treball ni de l'opinió que tinc de l'escola. Ans al contrari, pecador com seré per acció o omissió també, em fan créixer en les ganes per posar-me al treball. Això sí, la tasca que més convé ara que vidrà la temporada del guaret és la de llaurar bé la pròpia terra tot apartant cantals i, sobretot, avisar els qui sàpien com s'esporguen les branques dels arbres per treure'n les seques, no siga que podrisquen l'esperança de fruita...

Per això treballaré. 

Em trobareu contra la comodització màxima de qui no vol treballar i oculta els propis vicis personals entre la banalitat de l'excusa, que revesteix de necessitat.

Estaré contra qui dirigeix des de la desconeixença o la covardia i es presta a l'engany de qui no res vol més que mantenir privilegis i passar responsabilitats a uns altres, generalment de menor categoria laboral, a qui es carrega d'esforç.

Combatré qui des del lloc de poder ni fa ni deixa fer, o bé dissimula que fa...

No em conteu entre els qui abraçant l'arrelada hipocresia social, arrapen i, després, volen besar la ferida que provoquen. 

No acceptaré un sistema pervers d'accés que, contra l'esforç, l'interés comú i la meritocràcia, premia l'amistança, la pròpia conveniència i la mediocràcia, tan habituals adés i ara i, al pas que anem, també demà... Casos en sé que només puc titllar d'abjectes, immorals i degeneradors. M'apartaré sempre dels qui els protagonitzen.

No em buscareu entre els qui aplaudeixen un ensenyament polititzat en què les propostes i els projectes i les decissions es dissenyen només de cara a la galeria propagandística sense pensar ni en el professional que l'ha de viure ni la qualitat de l'ensenyança que els alumnes rebran.

En absolut suportaré que des d'un centre públic es faça política privada en interés d'algun dels seus components. Això suposa rebutjar la convivència entre els distints elements que composen el cosmos complex d'un espai d'ensenyament.

Atacaré qualsevol ús de l'ensenyament per tal d'imposar postures, pors, amenaces, burla, despreci i odi a qualsevol dels components del sistema que el fan: alumnes, professors, pares, treballadors del centre... N'he sabut de casos que cremen la consciència i provoquen vergonya aliena fins el punt de denigrar algun d'aqueixos espas que tots podem ocupar alguna vegada, com a alumnes que hem sigut o som, professors com actuem, pares que podem ser...

I sobretot, i insistint en la idea que no estaré lliure de pecat respecte a algun dels punts anteriors, lluitaré per corregir-me, si és que caic inconscientment en cap dels casos esmentats. Aniré a la recerca d'una deontologia coherent, per més que puga estar equivocada, tot acceptant aquells consells positus i provinents de gents benintencionades des de dins del propi sistema, que proven de redreçar torcedures. No ningú naix ensenyat per ensenyar i tots anem aprenent junt els qui aprenen. Aqueixa és la gràcia més gran del nostre ofici per aquella gent que s'hi manté fidel a la curiositat per créixer... I a la decència social...!