.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dijous, 23 de juny de 2016

Bona Nit per tothom i totdon...




La Malva-rosa. Nit de Sant Joan, vint-i-tres de juny de 2016.

Bona nit tingues, estimada lectora, benvolgut lector.
I el meu obsequi enguany, un romanç que he ratllat aquest migdia sobre el que, possiblement, demà faré per celebrar el matinet de la santjoanada... Si és que acabe prompte amb el roll aquest de les set onades que he de botar per no sé quina cosa m'han dit d'amors i bagatel·les... Per cert, has vist que tots els versets que he penjat al blog hui són meus? És que, des de sempre, la nit aquesta em fa alenar...



Romanç del matí de gresca...


“Dalt de l’alt del Montcabrer
moriren tres rossinyols...”
Verset popular



Pujarem a Montcabrer
albejant la nit del ros.
Dins la mar, dansant sobrer,
veurem desperear el sol
encaterinat sencer
a través d’un vidre fosc
o d’un mocador lleuger
tal punt s’alce del blau fons,
i com ell, a pas danser,
rodarem tot el redòs
del caliu del foc faller
que ara és cendra i adés fou
alimara d’arborcer
per guiar pobles i llocs
a la festa del foguer
i així unir el sol amb sol
i el fosc de la nit desfer
en conjur vell i agradós.

Buscarem sense saber
eixa flor de set colors
que diuen del falaguer
que hui naix, creix i prest mor.
Diu el savi rondaller
que si beus de ses llavors
no veuràs mai el fosser
per més anys que rode el món.

Buscarem entre el roquer
eixa porta al fosc palau
per collir cada dobler
ben atents, per si cas fos
que algú quedàs presoner...

Creuarem nostre camí
amb aquell que solen fer
les gitanes del raval
tornant de fer timó ver
i botgetes i comí
i sonall de cascaller,
que el reixiu és beneït
i el seu mant dóna poder
a les brosses i al nou fruit
que escamparem al sequer.

Font per font saludarem
tot fent net cada deler
en banyar-nos cara i ulls
i provant nostre voler
si serà o tindrà sort
o, dut per nimfes d’aiguer,
acabarà al fons del sot...

I en baixar és menester
collir prompte tantes nous
per, en ser al fresc celler,
fer dels vins el més melós
que, en venir temps nadaler
acompanyarà els torrons.

Matinet dolç santjoaner
que les meravelles clous
i ens regales, bacorer,
tot l’estiu, i amb ell el goig.
No ens sigues mai fugisser
i roman entre els eixuts
que aquest temps, mal mercader,
va secant-nos els costums.
I sigues pel vell terrer
força, gràcia i virtut
en licoret remeier
que beurem a ta salut!



Sergi Gómez i Soler
Nit de Sant Joan

23 de juny de 2016.