.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimarts, 28 de juny de 2016

Au, un altre mite de barri al sot. Adéu senyor Spencer...




Jacarilla, a vint-i-set de juny de 2016.

Veus, encara poden empitjorar els dies.

Ara va i resulta que s'ha mort Carlo Pedersoli, el protagonista de mooooltes de les pel·lícules de riure que m'agradaven de quan era menut. Ai aquelles italianades innocentotes..., totes elles acabaven a hòstia límpia, un bé de pans ben donats..., i qui les repartia era aquest gran bovot barbut, una mena de trassumpte de l'Obèlix que tant m'agradava llegir... A qui no suportava gens era a l'Astèrix, amb aquell posat de saberut de fira, superheroi de la fatxenderia condescendent...


Caricatura de Bud Spencer feta per Kikelín (Kikelin.com)



Veus, Mario Girotti, el seu company Terence Hill, no hi havia manera de suportar-lo... Per això mateix, per ser intel·lectualment prepotent, i és moooolt dir això, un atreviment supí, tractar d'intel·lectual el paper que, film rera film, feia aqueix senyor d'ulls tan blaus com els del meu gran amor d'adolescència, que eixa és l'altra, i..., res, que no! Qualsevol pot de cigrons bollits semblava llest a la vora d'aquell menhir italià tan simpaticot!

De totes les escenes, la que més els he recordat sempre és la de l'assaig del cor de bombers de la pel·lícula "Y si no, nos enfadamos". Per cert, que el paper d'Emilio Laguna com a director és la bomba... he, he, he...

Bon descans a Bud Spencer. A qui li digues que, abans que no actor, fou un gran campió de natació, igual no et creu...




Com que no tinc cap Budwaiser a mà (que d'allí li ve el nom artístic), em vaig una Morte Subite que em refresque un poc aquesta darrera nit d'infern calòric... A la vostra salut, mestre!