.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dijous, 30 de juny de 2016

Agnés de Benigànim, veurem "Santa" la "Beata"?





Ontinyent, a trenta de juny de 2016.

Llig amb interés que hom, no em queda massa clar qui, vol reprendre el procés de beatificació d'una de les dones més admirables de la Vall que m'estime, Josepa Teresa Albinyana i Gomar (1625-1696), monja agustina descalça que parlava cara a Déu en valencià i en rebia resposta. La coneixereu, supose, com a Agnés de Benigànim o, més senzillament encara, la Beata. És cosa de veure i viure la seua festa generenca, la de persones foranes que atreu... A mi, el que no m'acaba de quadrar del tot és com pot ser tan estimada en llocs tan diversos com els que he pogut comprovar que conformen el seu territori de gràcia, i que a bona part de la nostra Terra Blanca no es tinga cap esment d'ella... Sí, és el resultat lògic de les evolucions d'aquests territoris de gràcia que ara t'esmentava, el lloc d'influència històric que ha permés l'extensió d'una advocació religiosa determinada perquè, de retruc, eren eixos mateixos territoris eren els que mantenien econòmicament, a través de deixes, obsequis, dàdives i ofrenes, aqueixes devocions. A territoris com ara la banda més alta de la Vall, unes agustines descalces poc podrien influir enmig de les bregues (terribles sovint) que hi havia entre el clergat secular i regular. El dia que algú narre les desavinences fortíssimes, històriques i histèriques, entre els plebans de l'Assumpció/Jesuïtes/parròquia de sant Carles, i sobretot els Franciscans i els Dominics d'Ontinyent, serà de les coses perque pague la pena saber llegir...

Tornem a la Beata, a la qual respecte des del meu punt de peixença panvallístic, si em permeteu el mot. També m'ha sorprés sempre alguna qüestió lingüística puntual al seu voltant... Ella, amb bon esforç arribava al llatí esclesiàstic, que arreu parlava la llengua pròpia i plana del poble, la teua i la meua que ara compartim mentre lliges (i m'entens): com hi ha gent que en coneixer-la com a Inés (no voldràs que tal i com anà el segle XX  l'església recolzara el valencià com... tampoc no ho fa ara!), s'enfada en veure-la tractada com "Agnés". Diuen que costarà deixar de dir-li "Beata", ho sé, a alguns, tant com l'"Agnés", o no... perquè el tema "Agnés", quan no és desacostumament innocent és clar prejudici o infravaloració lingüística. El terme "santa", com que comporta una superioritat jeràrquica, passarà prompte i, en una generació, resultarà rar tindre-la com aspirant a la canonització.

I és que els costums fetsdel parlar són d'aquelles coses que es porten de tan dins que no admeten raonaments ni lògica, que les prenem, i bé que ho saps,  com ho fem amb la pertinença o suport que donem a una societat esportiva determinada o el seguiment passional que mostrem cap a una religió perque des de menuts se'ns educà en els seus preceptes, sent que estan perfectament raonats i tenen i mantenen la lògica de la ciència que les estudia. 
Santa Agnés de Benigànim. Em sona bé... Seria d'aquelles coses que més m'agradaria veure viu pel que fa al tema cultural-religiós del meu entorn. Tant com veure fet sant el Doctor Il·luminat, Ramon Llull; ausades el que acabe de dir, veritat? Doncs en tal estima tinc també la senzillesa i la socialització vinguda de la patrona dels estimats "ganxuts" (i que em cal suposar que també ho seria de la comarca, no?).

Doncs bé, vaja anant el procés. I paciència. Qui vol anar a Roma, cal que s'ho fique en la testa, però també cal que compte que els assumptes del palau del Vaticà van espai, espai, i que els cal per moure's i créixer alguna cosa més que no la voluntat, per més que clar tenim tots que fa més qui vol que qui pot...! A Roma? On calga, "Beata Agnés, on et criden, ves!", que clama a mena de jaculatòria el seu poble...

Per cert, un altre desig... Si algú s'atrevira a novel·lar la vida d'aquella dona casolanament portentosa, quedaria una obra d'interés majúscul. Jo, pobre de mi, i abusant de la meua gosadia, li faria la proposta, i per més raons que no podríeu creure, a un dels grans, alçat a l'ombra del Benicadell. Ai Joan Olivares, si ens feres el regal...