.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dijous, 19 de maig de 2016

Reflectabilitat...




Bigastro, a dijous dèneu de maig de 2016.

Mai no et conte res de la meua feina. No eixiria del rogle de tanta barbaritat divertida, facècia curiosa i descobriment incitant com em trobe a l'institut... Hui, però, cal que t'ho conte perquè és d'aquelles que no podràs creure'm. No tinc jo tanta imaginació, però...

Resulta que en una classe de Primer d'ESO, un xicot molt eixerit s'ha ficat dret per explicar a tota l'aula ara no recorde quina història... M'ha marejat, el mirar-lo. M'ha marejat de debò, que ha començat a pegar-me voltes el cap... I jo, mira a mirar el perquè... Fa calor, però no tanta. El sol que entra per la finestra ja comença a torrar..., no pot ser, Sergi, que estigues tan i tant..., em gire i trobe alguns alumnes també amb mareig, amb cares extranyes. Un d'ells em diu que es troba mal, que s'ha marejat en veure el company... No trobe jo cap explicació... Espeeeeeraaaaa... A veure, per favor, els d'allí que no el veieu clarament. Poseu-vos darrere de mi i mireu el vostre company... No, no es maregen.... Deixeu que entre el sol, aparteu-vos... I de sobte, en passar més claror i començar a moure's el xicon, ells també es maregen..., i amb el nou mareig, s'aclareix la situació. Quin flash!

La samarreta esportiva que du té dues peces reflectants, una al logo identificatiu del pit i altra a la mànega esquerra. Ni que fos màgica, hipnòtica, la seua efectivitat és tal que ens ha descol·locat a tots...
... o potser ens ha col·locat?