.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dimarts, 31 de maig de 2016

Mor Antonio Sacramento...




Jacarilla, a dimarts trenta-u de maig de 2016.

Llig al Liante que ha faltat un esculptor que no sabia ni que existia. Això sí, dues obres seues sempre m'han agradat. Mai no les havia lligat entre elles, ni entre altres també seues. Llavors, queda pràctic que a la meua poca imaginació cal combinar-li la meua ignorància.

Una d'eixes obres que dic és la creu de terme que hi ha sobre el pont que creua les vies prop del riu nou a València. L'altra, la tinc com un impressionant tòtem, potser la peça d'art urbà que més m'ha agradat de les que he vist "des de sempre". Es tracta del monument a Jaume I que hi ha a la plaça de Saragossa de València (la de l'inici de l'avinguda d'Aragó...). Un tot feixug de bigues i aparents informitats acèriques que, ben mirades, conformen les quatre barres, el cairó, el gest del bust reial i l'elm draquià del seu descendent el Magnànim que, per error històrico-estètic solem atribuir al rei fundador.

Descanse en pau un autor tan aplaudible com ho fou el centenari otorrinolaringòleg i artista Fernando Antolí-Candela Piquer, per a la memòria de l'art Antonio Sacramento.