.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dijous, 26 de maig de 2016

Mal esperit ni home irat...






Bigastro, a dia vell del Corpus, dijous vint-i-sis de maig de 2016.

I heus ací, el penúltim dels cartells que he fet pel meu departament sobre Ramon Llull... Aquesta frase seua m'ha obsedit durant anys... És molt més, però molt, del què pot suportar un cartell...

Una pregària entre tota la sèrie? No, que en seran dues. Dos desitjos punyents i directes, sincers i també acoradors, per a cloure altre projecte que m'ha mantingut engrescat i, pel que he pogut copsar, ha sigut més de profit que no pensava... I de ben segur que hi ha encara qui pot endevinar quin serà el darrer...