.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

diumenge, 15 de maig de 2016

Eurocollons!




Ontinyent, a dia de Pasqua Florida, diumenge 15 d'abril de 2016.

No volia escriure sobre aquesta edició d'Eurovisió, però vaja, no puc callar-me... Un festival de poques llums i massa electricitat (estàtica i no), bones veus i molts plagis enguany, que m'ha tocat viure en plena celebració de la Lliga guanyada pel Barça a la que sumava les dues supernotícies que aquests dies estic assimilant. Llàstima que al costat tinguera un amic amb el cor acabat de trencar..., males coses són passades, comte l'Arnau, que diu la cançó medieval, vaja, la de Polònia que cantà aquell Dràcula gai i que era pastada al final d'I will survive...!

Ha guanyat Ucraïna. País envaït per la favorita Rússia, que ha lluitat fins el nou i rar i estressant final per assolir el micro de cristal i ha eixit escaldada justament (i justa) per la victòria ucraïnesa; una cançó sobreactuada en el sentimental que parlava de la violència exercida en els anys quaranta pel país dels sòviets sobre el poble Tàrtar de Crimea. El món eurogai pot respirar tranquil que l'any que ve no anirà a Moscou a qui li estripen el passaport com li han fet al cantant israelià, activista homosexual. El què no tinc clar jo és on aniran a fer el festival, podrà montar-lo Ucraïna amb la situació de violència interna i externa que pateix? Una incògnita; almenys pensar on farien el festival si hagués guanyat Austràlia, vencedora moral aquesta nit, era divertit. No sé encara com ha guanyat Ucraïna davant tanta cançó txunda-txunda i coreografies i vestits terriblement acollonidors. Una cançó sincera i terral, sobri himne de foscos dolors... Però en despertar, me n'adone que qui ha guanyat realment el festival és el convidat Justin Timberlake...

Els espànyics, com sempre, estripant-se les vestidures vinga a dir com de bé ho havia fet la seua representant que Itàlia li havia donat dotze punts..., i quina mala sort, i totes les xambades heretades de l'època Uribarri que Íñigo multiplica ad infinitum. La vint-i-dosena posició i es veïen vencedors... Si encara diran del famós Chiquilicuatre..., què algú dels de darrere ha superat la seua setzena posició...? I m'he baquejat amb la ideologia transmesa des i pels presentadors: resulta que no paraven de dir que fou Sèrbia la darrera nació que guanyà Eurovisió cantant en la llengua pròpia allà per l'any de la tos, i tots els altres ho havien fet ja en anglés. Dona!, si ja tots canten en anglés, difícil és que guanye algú que no ho faça... I si això vos aprofita per justificar que Espanya enguany haja usat de la llengua de Shakespeare i no de la de Cervantes, nyas coca que ha guanyat una cançó en Tàrtar crimeà...!!!

La retransmissió de TVE, més que nefasta ha estat. És convenient que li revisen la medicació al realitzador de guàrdia i que li treguen els cigarrets del riure al responsable d'edició. Han tallat el millor episodi del festival, quan han cantat els presentadors junt a un grup d'antics participants, com ara Alexànder Rybak, fent homenatge a la història eurovisiva per posar autopublicitat d'Águila Roja, El Ministerio del Tiempo, una nova xambada de José Mota i anuncis del Cuentame, sent que Panamà encara no participa oficialemtne en el festival. I els comentaris, mare tape'm....! Em quede amb un de la bleda pancida corifea del perpetrador vocal espànyic: "Pues a ver si nos vuelve a votar algún país, ¿No, José María?". Èpicament històric (o és histèric?).

Bo. La votació..., amb el nou sistema, ha estat més divertida. M'ha costat encertar qui votava a qui però els vots a Uraïna i Rússia els pressentia... Ja s'ho farà Eurovisió amb tanta mandanga, canvi, Austràlia, led, política de casino i guió banal; si fins i tot queda transparent qui guanya el premi Bàrbara Dex al pitjor vestidor: Alemanya de lluny.... El millor sense dubte, veure Gàndalf -Ian McKellen arrimadet a Derek Jacobi fent burla de la gala.... De moment, i acabe, me'n vaig convençut que no era tan difícil clavar-li un gol a l'organització. Ho han fet alguns eurofans que s'han atrevit a dur i ensenyar banderes prohibides i amb escrits (una espànyica amb el nom València amb accent de Compromís). N'he vistes de gal·leses, una escocesa i, que bo, també una meua...