.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dijous, 5 de maig de 2016

El Col·legi del Patriarca prohibeix les Danses d'Infants del Corpus!!!!




Bigastro, a dijous cinc de maig de 2016.

No tinc massa temps per esplaiar-me, però m'estaria parlant hores d'aquest tema, i no massa bé dels seus motivadors, que m'encenen... Si el Patriarca Ribera alçara el cap, abominaria de les decisions "culturals" dels successors en el seu Col·legi... Ell que, en plena Contrarreforma, va saber com engatussar-se les classes humils per ficar-les dins del seu sac reformista, veuria ara xafada tota la seua tasca motivadora. Els actuals directius de l'entitat han volgut i volen prescindir de les danses d'infants en la seua magna processó eucarística anual, feta en la huitava del Corpus. Motiu? típic de l'Església menys oberta, i fals: li resten religiositat.

Igual caldria començar preguntant-me què és la religiositat... Però a aquestes alçades de la història de l'art, potser les respostes farien riure. El Patriarca ho tenia clar, calia atreure la gent, a través de l'integrisme si calia, sí, però sempre de manera visual, alegre, oberta i, sobretot, amb les inversions de gremis i ajuntaments. Com? Creant espectació. Creant elements coreogràfics, danses, balls, elements de bestiari, personatges processionals, tot un univers representatiu en què es podia representar davant la població menys llegida les "veritats" de la Fe. Tot un cos de doctrina viva i tan atractiva que atrapava visualment i, pel temps, sentimentalment els fidels. I que pels segles ha esdevingut carta de presentació del nostre orgull cultural de pertinença a un poble.

La mateixa Església, també pels anys, abominà d'aquestes representacions amb l'excusa que hi havia excessos i que restava religiositat a la funció del Corpus, de la Festa Major... D'ací la desaparició de tantes formes antigues precioses. D'ací també que, en alguns pobles, encara desfilen temps abans de la processó per no mesclar-se amb ella, la condició amb la qual tornaren... Quan convé, l'Església abraça aquest món representatiu que, en moltíssims casos no és seu, sinó dels hereus dels gremis (entitats privades i culturals sovint) i dels mateixos ajuntaments. Quan no convé, treuen el perot de la minva de religiositat.

Doncs bé, sembla que estem en el moment de les prohibicions, El Col·legi del Patriarca prohibeix les danses d'infants. Ací s'explica fefaentment el cas.
Sembla extrany, pense ara veloç..., en el temps de l'Arquebisbe Cañizares precisament, potser un dels alts eclesiàstics actuals més amants de la pompa, la circumstància i el protocol, es posa fi a un projecte de recuperació tan interessant, profund, documentat, preciós...



Que s'apanyen els capitostos creuats, ells sabran què fan (per fer). Un servidor ha estat tota la seua quarentejada vida al costat de Gegants, Capgrssos, Misteris, Arquets, Vetes, Cavallets, Pastorets, Banderes, Àligues, Muixerangues, Dracs, Dimonis, Àngels..., i vos assegure que flipava en tantes processons majors del meu poble quan, portador del Pal de la Veta, veia que darrere de nosaltres balladors, el públic marxava sense esperar la processó..., cap a qualsevol altre carrer on pugueren veure i viure l'essència de la nostra memòria amable, la música dels Cabets, les corregudes dels xiquets, la bellesa absoluta i aborronadora dels meus Gegants... Perdre públic, segur que el perdran. Quantes vegades són aquests elements i la gentada que els acompanya els qui salven de la solitud profunda determinats actes votius públics...

Ja tenen excusa, amb això de la minva de religiositat, els rectors al·lèrgics al fet popular valencià o a no controlar tot allò que no poden i forma part del creure popular. Ací sí caldria promoure proteccions per part de les Generalitats... Esperem que no usen de l'argument, tanta Sibil·la com tremolaria...