.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dimarts, 24 de maig de 2016

Adéu "cinèfils"...




Bigastro, a dimarts vint-i-quatre de maig de 2016.

Acabem l'experiència aquesta tan fantàstica del Cine Club del meu institut. Isc content. Els participants també. Potser hui ha estat el dia en què més gent hem sabut agombolar... Clar, contemplar una pel·lícula anime no és massa habitual per aquestes contrades, ni per massa cap altres, i la veu s'ha passat de boca a orella. A més, hi berenem "filipinos"...

Estic content? No ho sé. Han sigut massa entrebancs, massa... I l'esforç renovat cada dimarts d'acabar les classes a les tres i tornar a l'institut a les quatre i mitja.., sí, un esforç veritable,buscar les cintes, fer els cartells (ai els cartells...), però... N'estic content? No ho sé. Insistisc... En veure les cares dels alumnes em dic que sí. Hi ha alguns que no voldrien més que seguir, que s'han tallat per no preguntar-me quina pel·lícula tocava la setmana que ve... Com que les cintes les hem triat entre tots, hi ha qui té encara més suggeriments... Sí que els ha agradat l'experiència, ho veig i ho note. Els ha estat agradosa i, ho han xerrat entre ells més vegades de les que creuen que nosaltres hem escoltat i també enriquidora. Jo em quede amb la por meua el primer dia, començar una experiència com aquesta amb una obra de la senyora Barbra Streisand per commemorar el Dia de la Dona Treballadora va ser un atreviment. Ca! Si ha estat un atreviment tot plegat!!!! 

Estàs content?, em repetia Candela... No ho sé encara. No ho sé. Jo també m'he enriquit... I si m'he rist amb els rostres de sorpresa colèrica, d'indignació al·lucinada, i els bots físics nerviosos dels qui descobrien per primera vegada el final de "Vértigo"... Potser sí que sé una cosa i ben necessària m'és fer-la palesa: que em cal agrair a la gent que ha conformat el "nucli dur" del projecte el suport incondicional. No era cosa meua, era de tots plegats, i això és exactament el què ho ha fet possible. Gràcies Candela, Salvador, Raúl, María del Cisne, Noël Néstor, Carlos i Amine per tanta història bonica que acompanyava les històries que triàvem contemplar... "Yentl, Bienvenidos al Norte, La vida de Brian, Ciudad de Dios, Diario de un rebelde, Mucho ruido y pocas nueces, Ágora, Vértigo, Taxi driver, La chica que saltaba a través del tiempo"..., americanes, japonesa, brasilera, britàniques, espànyica... Han estat poques, curt ha estat el trajecte, però engrescador... 

I ara? 
No ho sé.
Si vos ha agradat la pel.lícula que hem bastit, sou vosaltres els qui cal que el continueu en el proper curs. Només cal voluntat. 
No vos enganyaré, també caldrà una miqueta de sort... I de paciència. I més treball que no vos penseu.
Tot començà per vosaltres...

Si voldreu, podreu...

Gràcies.