.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amar:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dilluns, 30 de maig de 2016

Açò sí que és un salt quàntic..., festiu




Ontinyent, a trenta de maig de 2016.


Si alguna vegada feu de polítics, cuideu el vostre llenguatge, oral, corporal i de facebook, per favor, val?
No cal que se vos veja de lluny, com als Gegants en el Corpus, com proveu de vampiritzar, tan innocentment com puga semblar possible, el fet festiu pel vostre interés curricular. Això de publicar vinga de fotos com a protagonistes d'una festa en què vos deixen fer de momo o faristol per ser qui sou, com si mai no havéreu participat d'ella, que no ho heu fet, no queda massa elegant, xe... Ni soltar bajanades al·lucinògenes sobre temes tan eteris com l'interés patrimonial humanistoide aplicat a l'emoticó que hui vos interesse promocionar per a glòria del món, de la futilitat del nostre món d'ara...

Perquè si voleu salt quàntic, ací teniu una mostra divina...

Es tracta d'un vídeo que m'ha deixat al·lucinat. Una representació del ritus mexicà dels "Hombres voladores", demanador de fecunditat i record ancestral de la cultura funerària mesoamericana, que ha estat gravat amb una càmera d'aquelles dites "go pro", que es posa al cap d'un dels participants perquè veiem allò que ell veu mentre salta.

Entre ous com ballen, i homes que salten, les celebracions reraprimaverals i preestivals forcen tants equilibris com els que patirà un polític en eterna autocampanya promocional. Propaganda se'n diu d'açò. I em dol que ho faça, també, la gent en què jo confiava...