.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimecres, 27 d’abril de 2016

Tuareg




Bigastro, a dimecres vint-i-set d'abril de 2016.

Hui, una alumna intel·ligent com poques, amb els ulls coberts sovint per un tel de tristesa i dol, ha vingut lluminosa cap a mi... M'ha encuriosit el seu posat alegre, volia parlar-me... Ha estat investigant els seus arrels, em diu..., ha trobat que és descendent, tant per part materna com paterna, dels tuareg...

Jo sabia que la xicota era amàzig, ja va estudiar amb mi el seu germà i ho havíem parlat. Però m'ha sorprés la notícia que em donava..., una alumna d'arrel tuareg que vol recuperar-se personalment d'aqueixa manera!, que si la seua àvia es pintava les línies de sota la boca, que si..., una joia, en veritat. Si aquesta nova ventura vital la du per aqueixos camins de l'autoreconeixement personal, serà magnífic per a tothom. Primer perque es trobarà, ella. Sé com és d'important trobar arrels entre la ventada d'una societat tan poc sòlida, que bé que a mi em costà també malgrat tenir sempre els meus horitzons de penya presents (i potser per culpa mateix d'aqueixos horitzons que dibuixaven una línia mortal poètica que encara no he superat malgrat el fondo de l'arrel carrasquiana...). Segon, augure en ella, si es deixa dur, una futura gran escriptora, imaginativa, preocupada, punyent, exquissida...

Si la imaginació romàntica del desert llunyà, del travessar-lo imaginàriament, de véncer amb aquesta travessia els perills quotidians, li són profitosos, benvinguts siguen. Cadascú s'agafa al clau roent que pot per sobreviure...

Demà m'ha dit que em portarà un vell i bell poema del desert que somia..., serà cosa de contemplar-se'l...