.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amor:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dissabte, 9 d’abril de 2016

Tornen els "Pots"...

Ontinyent, a dissabte nou d'abril de 2016.



I quina alegria em donaven aquests dies...
M'ho anunciava el meu cosí Gabriel i m'ho confirmava i explicava El Socarraet, cofoi del tot per tatxar una filada del llistat de "desaparegudes"... Entra, entra que tenen facebook propi i tot... Els "Pots" tornen a desfilar entre els Cristians de Cocentaina...!!!! I jo, més content que unes postisses repicades per algú que en sap i les estima... Allò que sempre estic dient de la pàtria d'un infant i l'estima que cal professar-li... La meua infantesa festera s'omple, pel que a Cocentaina fa, i fa molt, dels records dels Bequeteros, els Cavallets i els Contrabandistes i Maseros... Però també de totes i cadascuna de les filades que, sent menut, tant aplaudia i que, quan fóra major, em durien a vore com trencaven Diana... I el pas de totes espere amb ganes, i de totes puc dir que tinc alguna o altra satisfacció que em fa aplaudir-les de cor en determinats moments en què la tendresa i la recança em poden i se n'ixen pels ulls. Ja saps com sóc amb això de la festa, i si parlem de la dels Socarrats..., ai mare!

Doncs bé. Fa catorze anys van desaparéixer els Contestanos, els "Pots" que els hem dit sempre... Era un moment dur..., poca gent, massa despeses a afrontar... No era un problema només seu. Si fa no fa, la major part de poblacions festeres s'ho veien i s'ho desitjaven per mantenir el nombre de components i companyies. Aquell any mateix van desaparéixer altres "meus" (però a altre nivell), com els Kalimeros d'Alfarrasí.... A ambdós vaig dedicar llavors un sentit article d'acomiadament en un especial fester ontinyentí. El buscaré a veure si el trobe i te'l passe...

Mentrestant, la festa ha evolucionat. És el seu camí. S'han donat "abominacions", com el que ha quedat a la memòria col·lectiva de l'aventura dels Edetanos. La dona s'ha incorporat amb normalitat a la festa (per més que de capitanes anem curts...), s'han intentat solventar d'aquella manera problemes interns a base de brega pública i judicial. I també s'han creat filades noves (els Cavallers de Llúria, als qui encara aplaudisc la teatralitat i les formes de la passada Bandera). Ara quan tornen els "Pots", nous festers i festers vinguts d'altres filades, però pocs dels vells, em diuen, completaran la igualació en nombre de les filades cristianes (sempre curtes de nombre i gents) amb les mores. Com que no els van donar mai de baixa (un detall preciós aquest de l'esperança i el respecte fester), no ha estat tan difícil el retorn. I el millor, veure de nou desfilar aquell vestit fosc i elegant que tant m'agradava. Mai no m'estaven complets els morocristians Socarrats. Sempre em faltaven els Contestanos. D'ací que estiga tant feliç.

Benvinguts de nou a la casa dels qui estimem la festa perquè la festa és i fa poble estimat.