.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dissabte, 2 d’abril de 2016

Sobre el cartell d'Alcoi d'enguany...


Ontinyent, a dos d'abril de 2016.

Abans de dir res més, vull deixar clar que el cartell m'agrada. 

M'agrada més el cartell "oficial" que no el primer que em va arribar, allò que han penjat a la plaça, que resulta confús i, per tant enganyós.

Dit açò, donaré l'enhorabona als autors, els germans José Miguel i Antonio Piñero. Han aconseguit un treball que em sembla molt actual, "modern" si és que això de "modern" vol dir alguna cosa. Millor si el tatxe d'interessant, atractiu i, sobretot, extraordinàriament generador de polèmiques eixorques (Ara Multimèdia ja s'ha queixat que no es poden fer "memes" amb ell..., "Sant Jordi, mata l'aranya!").

No l'entenc, el cartell. 
Visualment em resulta incitador, bonic per les formes i els colors foscos i metàl·lics triats. La forma de civella passadora m'encanta; l'ús del Sant Jordiet andrògin (com tots els Santjordiets) enmig de les continuades i innecessàries polèmiques sobre la participació femenina en la festa alcoiana em sembla encertat i aplaudible. La seua posició lateral que juga amb els plànols rectangulars de la tipografia principal i la foto del xiquet (perfectament unida a la seua representació festera), i l'obliqüitat de la bandera, em fan veure moltes coses positives. Un atreviment compositiu treballadíssim que recupera les figures individualitzades dels grans cartells del passat tot actualitzant-les. La identificació plena amb una determinada iconografia que fa reconeixible la festa, l'anuncia, que és el que un cartell ha de fer: és la festa d'Alcoi, indiscutiblement, i ens avisa que ja s'apropa, ens la fa caminar... 

Però no l'entenc. 
Potser no cal que l'entenga, jo mateix aplaudisc els cartells incitants, més que no els tan clars que resulten evidència de poca imaginació... Els noms àrab i palestí del sant els comprenc, però junt a l'anglés (???), per a què? I la tipografia de baix a la dreta que no sé exàctament què posarà ni si serà necessària per res que no siga compensar diagonalment la bandera i els plans rectangulars, però que de bell antuvi m'ha semblat, i m'ho perdonareu, un avís institucional en una caixeta de tabac...

Potser, el que realment no entenc, i eixa falta d'entesa se'm bescanvia en picor desficiosa, és què està passant amb aquest cartell, amb el què l'envolta. 

És difícil el món cartellista, què vaig a contar-te que no sàpies si vas llegint-me de temps... Entre plagis, acusacions, desqualificacions... encontres i desencontres continus que provoquen malestars totalment prescindibles... Però són la imatge formal i oficial d'una festa per un any, i és la peça d'art (més o menys art) que quedarà en la memòria col·lectiva immediata com a identificador vital d'esforços i experiències passades. Enguany ja n'hem vist de massa colors amb tres mesos que portem... Començàrem amb el mal sabor de boca del cartell de Bocairent i les acusacions continuades de plagi a alguns artistes, i ni vull contar-te les barbaritats que s'han produït en alguns indrets amb els propis cartells de Carnestoltes i Setmana Santa, i no precisament a poblets perduts de la mà de Déu... 

Tot entra, però, en el joc mateix del "cartell de festes". 
A mi, sempre m'ha atret la fòrmula alcoiana. Un dia determinat, que si ets de fora sempre se t'oblida i acaba el dia amb la sorpresa de la nova imatge, s'omple la Bandeja de gent, s'escolta la música festera i els càrrecs de l'any i les autoritats locals, descobreixen un gran quadre que el representa. Si a la gent li agrada, aplaudeix. Si a la gent no li agrada, pot arribar a xiular. Tot va per gustos. A un dels millors cartells de la història alcoiana, que és una història gran i digna de ser literaturitzada, un dels dos de Manuel Boix, se li xiulà perquè Sant Jordi matava un drac... I no diré res del què va passar amb el cartell de Genovés...!!!!
El trobe, doncs, un costum sa i bo. Copiat a altres indrets per a altres festes (com a Alcoi mateix, Cocentaina i, darrerament però amb poc èxit, a Ontinyent, on ha acabat dins l'acte de la Publicació).

Trobe també, per la importància social que se li dóna al fet cartellista, que és interessant tot el que es diu i s'escriu en els dies posteriors, mes que siguen pestes. Ja veus, jo també estic contribuint al joc! Això vol dir que o estàs molt desenfeinat (cosa que no va amb mi) o que de veritat li trobes un interés al tema més enllà de la xafarderia. Fins i tot, i això sí que és molt alcoià i jo ho agraïsc de veritat, hi ha gent que perd del seu temps per tal d'oferir versions humorístiques del cartell, els "memes" que abans apuntava. Algunes, han arribat a ser peces molt més interessants que no el propi cartell, com succeí amb el de Paco Grau. Jo, hui, no estaré tranquil fins que no veja la "tradicional" versió amb els playmòbils....

Però és ací on veig el problema, o l'arrel del problema. Primer amb la superposició d'elements que potser fins i tot desvirtuen l'essencial. Feia falta que abans del descobriment el castell bategara i s'escoltara la veu de Juli Mira lloant el sant copatró? No hi havia prou amb l'homenatge al cartell que calia reforçar-ho amb un espectacle de so i de llum? Em sona tot massa a les recents falles de València, on el nou govern local ha fet mans i mànegues per tal de deixar-ho ben clar que són altres els qui manen i que cal un nou aire en la festa, que arramble mals costums o faça emigrar l'arna i el corcó. La cosa va bé si es vol remoure una festa estantissa, d'acord. Han inventat històries positives, com l'espectacle (fallat per una desconnexió elèctrica) del muntatge de la falla municipal, i han importat curiositats aplaudibles, com una versió breu però extensa de la Nit de l'Alba d'Elx... Però a l'hora de la cartellística, la justificació dels quatre cartells oficials, quatre, d'Ibán Ramón, no ha estat massa eixerida. Sí que era atractiva la idea d'usar per fi els cartells de maneres distintes i amb objectius publicitaris, i objectes, nous. Això era la teoria. S'ha fet res de diferent que no siga penjar cartells a Madrid...?, a la fi, tot ha passat com un intent d'inculcar en la ciutadania la conveniència de la patrimonialització de la festa proposada a la UNESCO. Frases com la del regidor del ram en cremar les falles: "el nomenament suposarà un salt quàntic de la festa" retrata la politització i el desficaci, ja veieu en quina galàxia diferent es troben ara el Misteri d'Elx, les processons d'Algemesí o la Patum de Berga...

Després, i tornem al cas, no pot extranyar-me el que acabe trobant... En una novella entitat alcoiana amb la que he tingut alguna relació, va arribar a plantejar-se que podria fer-se una versió del cartell  tot girant-lo cap el cantó de lluita social propi de l'associació en qüestió, per tal d'alcançar alguna notorietat pública...

Saps ja doncs per què dic el què dic...?

Per cert, i abans d'anar-me'n. Dels cartellistes consultats, un d'ells, banyerut de pro, l'he trobat entussiasmat. Que diu que és dels millors cartells que s'han parit a Alcoi. Vaja! I jo que m'alegre!