.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dijous, 21 d’abril de 2016

Mira si he corregut terres, i no he fet jo presentacions de llibres...!




Bigastro, a dijous vint-i-u d'abril de 2016.

És cert. Si bé recorde, entre tanta cosa com m'ha tocat perpetrar en aquesta vida això de presentar llibres d'altres persones no és que no haja sovintejat massa... 

A veure, si trec del joc, lògicament, els meus llibres presentats... Això d'estar en una taula davant de la gent va ser només al temps de les conferències. L'any 10, amb la darrera d'elles, la dedicada a Matxero i Teresa a Banyeres de Mariola, vaig cloure tan ample cicle i només he pujat a una escena molt puntualment, a una jornada de Sociolingüística d'Alcoi i a aquella festiva de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua tan interessant... Abans, per qualsevol cosa em cridaven i jo hi pujava d'un bot. Que encara no sé com vaig acabar allí dalt en el congrés aquell de la Flama del Canigó que es feu a València, quan de tronat (Peli, recordes aquella gent d'Igualada?)..., cosa de l'Assemblea de Veïns de Benimaclet, supose... 

Després, estan els pròlegs. Dos crec haver-ne fet. L'un per a una de les persones més egoïstes del planeta, l'altre per a un historiador de campanetes, potser un dels meus textos més reeixits... No, espera, també el d'un artistàs més gran que un xop i oblidadís de mena, l'any passat mateix.. I vaig ajudar fins l'extenuament i l'absoluta renúncia a la dignitat personal en la presentació de l'ego poètic d'una parella també. Ah, i no recompte les múltiples i atrevidíssimes presentacions del Calendari de l'IEVA en aquell temps tan rar en què jo creia en quimères i hi tenia res a veure amb l'un i amb l'altre... 

Segur que em deixe ara alguna ocasió d'aquelles en el calaix de la poqueta memòria... Però presentar llibres... No, no recorde jo...  A veure.  Un disc sí, ja veus tu; i precisament tot un orgull haver presentat el magnífic "La meua terra" de Paco Muñoz a Bocairent i amb Paco a la vora... Segur que m'equivoque i que hi ha algun llibre... I no val tampoc el programa de festes de Sant Agustí de Bocairent que em va tocar presentar en un "mano a mano" taurí deliciós amb Albert Alcaraz... 

Doncs no, no tinc ara la inconsciència per recordar cap presentació, però no m'extranya oblidar-me'n. Malgrat la meua memòria d'elefant, efectiva sobretot davant les males passades vitals, sempre he pensat que seria una sort arribar a eixa classe d'oblits...

Lluny del què podràs creure, odie plenament eixir a l'escenari. Només això justifica la meua recança actuadora... Sí, ja sé que he fet de tot en aquesta vida... Ho vaig saber quan predicava des de la trona de la Catedral de València vestit amb robes arquebisbals veritables per a aquella sèrie de Canal 9..., que ja podien tirar-me al damunt qualsevol cosa! I ausades que me n'han tirat... Amb terror recorde aquell dia de tant de sol en què em va tocar signar llibres junt a sant Antonio Ariño en la Fira del Llibre de València (però havia dit que no valia això dels llibres propis...). Cada dia m'enfronte a la mirada atenta, i necessitada de novetats (amb una dosi elevada del sucre del divertimento), de tants i tants alumnes... Però eixa és la meua feina, i la raó més certa per seguir treballant cada dia, i cada dia, i cada dia... Però quan fa poc vaig llegir aquella bellesa d'Al Russafí per a la jubilació del director Perales, la ment (que no les cames) em va fer figa. I ahir que vaig gravar tres minuts per a un vídeo promocional de l'institut, creïa perir...

Sí, sí, sí, sí... Ara em ve! Que el llibre que va fer aquell artista del xop vaig acabar presentant-lo en el pensat i fet més al·lucinògen que he tingut; al vestíbul de sa casa!, ho he recordat perquè des del sopar posterior me'n vaig baixar a Alcoi a veure la primera diana en què participaven dones....! Ja et dic que tinc la memòria bleda...

Doncs bé. Siga com vulla, demà mateix, i a Bigastro també, i en castellà a sobre, sí que em toca fer una presentació, presentació, de les de cartell anunciador i tot: el llibre de poemes del company Mateo Marco Amorós, amb fotografies del company (jubilat, perquè me l'estime massa com per a ni tant sols suggerir que puga ser excompany) Joaquín Marín. I per què m'he ficat en camisa d'excessives vares? Per això mateix, per estima. Per estima a les persones, al seu treball i a la dignitat immensa de l'obra que em toca glossar. I encara els agraïsc la proposta. No he eixit de l'estorament des que m'ho proposà Mateo fa dues setmanes...

No sé com anirà la cosa. Segur que ho passe pitjor que mal. Provaré a suplir-ho amb el disimul que m'és sempre la ironia... Pensaré la meua veritat: si faig aquestes coses, només és per estima, i si faig les coses per estima supose que la Justícia poètica no em deixarà caure en massa ridícul... Hi ha gent que m'ha dit que vindrà només per escoltar-me parlar en la llengua materna de mon pare. Millor, no s'hi riuran per l'ús que en faça de la mateixa i coneixeran una obra poètica encisadora, un somni de llibre, una enveja...

Ahir em digué una persona si pense afaitar-me aquesta barbota que duc per a tan assenyalada ocasió. Pensant-ho estic. Amb barba o no, demà, podré dir-ho, hauré presentat -segur- un llibre.

I encara, acaba d'assomar la possibilitat que em toque fer una altra presentació prompte, i d'una excel·lent poetessa... 

Serà cosa de tapar-me, mare...

1 comentari:

Joaquín Marín ha dit...

Com m'agrada llegir-te sempre. company. I esta volta encara més, ja saps...