.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


divendres, 22 d’abril de 2016

La meua participació en el joc de "Paratges del País Valencià"


Bigastro, a divendres 22 d'abril de 2016.

Fa una setmana i escaig, l'amiga Pikolineta va tindre el detall de proposar-me un joc faceboker ben interessant. A mi no és que m'agraden aquestes coses, gens, però gens ni mica, ni les puc suportar perquè sempre porten enrenous no desitjats. Però sent ella qui em proposava i tan lloable el joc... La pàgina es diu "Paratges del País Valencià", i la proposta era bonica. Durant set dies consecutius calia que publicara alguna foto pròpia de natura del nostre país i, a més, que nominara piramidalment a un bon element per tal que ens seguira el joc... I aquesta fou la resultada de la meua participació...



El primer dia, 10 d'abril, vaig penjar aquesta fotografia que havia tret el dia anterior des del Puig d'Almisrà sobre la Vall de Biar... Quin lloc més plaent... Vaig nominar la meua Pepa López per tal que jugara al joc...




El segon dia em vaig decantar per aquesta imatge, treta d'un paseig vespertí recent, de la "Vereda de las Palmeras", que du des de Jacarilla al riu Segura. Un lloc abandonadíssim fins a la vergonya, però que té un encant i unes possibilitats que fan pensar en un futur positiu quan hi haja trellat.
Ah, i vaig passar la tanda al senyor Vincenzo Sento... 


El tercer dia vaig seguir la mateixa "Vereda" fins acabar passant el pont de fusta que, des del meandre del Segura arriba a l'illa que s'ha quedat allí al mig. Al fons la Serra de Callosa de Segura, preciosa, i en les nominacions, Jaume Gómez.






Dues fotos per al 13 d'abril, quart dia de prova. El pantà de la Pedrera, d'Oriola i Bigastro. Allà on desemboca el Tajo, l'aigua que ve del transvassament del Tajo i es magatzema entre muntanyes més que secanes, esparteres, i alleugereix la sed dels regants i jugadors de golf del Baix Segura. Vaig nominar a Montse Ripoll..., que també ha conegut aquest desficaci... 






Pel catorze d'abril, aquesta imatge idíl·lica del preciós jardí del Marqués de Fontalba, al davant mateix de la fontalbana església de Jacarilla. Una joia de rebonica... I nominar, vaig nominar Juan Pablo Perales, dubte que s'enterara...


Amb la sisena participació, tornava a casa... A dins de casa!!! A un dels indrets del món que més m'estime, l'entrada de la Cova de l'Avern..., si ho he passat bé allí, si ho he passat mal, si he patit per culpa seua... I nominava l'amiga Imma Cabanes.









I per acabar, i obrir boca davant la caminada del dia 1 de maig en què renovarem imatges i il·lusió, tres fotografies de la marxa del Tren dels Anglesos al Barranc de l'Infern. Torres davant la Fàbrica de la Llum, l'eixida des del Castell de Perputxent, el riu Sèrpis tan fresc... Dedicat al manifesser del meu cosí Jaume i també a Paco i a Pepa que se'n vindran enguany...
I la nominació darrera, per a Joaquín Marín.

En resum, una meravella de joc... Espere que vos arribe la invitació i vulgueu jugar-hi. La de coses que arribes a desconéixer del teu propi país. Quina meravella vivim!