.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dissabte, 16 d’abril de 2016

Fent Sant Jordi abans de molts altres sants...


 Ontinyent, a dissabte 16 d'abril de 2016.

Ja t'ho dic, això de fer Pasqua abans de Rams, que fa el refrany, no m'agrada gens. I així m'ha pillat la dansa, amb un contrapàs que no m'ha fet fruir, amb la llengua fora com he anat preparant unes coses i altres quan la gràcia del tot açò és anar assaborint, assaborint poc a poc les idees, la feina, les sorpreses...



Per sort, per molta sort, el meu institut és com uns encants. Pots trobar de tot en tot sentit, de bo i de menys bo. A mi m'agrada mercar la visió amable, la predominant, la de gent que ajuda, la de la creació, la de les mil possibilitats. Una tenda de vetes i fils podria ser altre comparatiu agradós d'aquest centre... Entre la banda de música, espectacular de debò (que ja no ens queden lloances creïbles per aquesta gent), les iniciatives d'uns i altres professors i la voluntat de bona part dels alumnes..., dóna goig celebrar unes "jornadas culturales" tot aprofitant la proximitat, massa llunyana, de la santjordiada... Això vol dir que la setmana que ve, encara parirem algunes idees per celebrar el dissabter dia de l'amor i les roses. Jo la meua rosa ja els la tinc mig adobada, els versos..., enguany seran difícils de crear...




Iniciatives interessants, la del Departament de Música, amb una performance o com es diga percussional. Ells s'ho passaren d'allò més bé i nosaltres flipàrem. Tant que vaig arribar a afirmar que a l'Entrada d'Alcoi hi ha gent que toca molt pitjor i cobra a mans plenes. Amén i és veritat.



Ai el tema del mural d'enguany... Un altar mereix la professora Lola Moreno! Amb els problemes de premura premuríssima premurada va infantar una visió quixotesca interessantíssima. Tot se'n va anar a l'ample amb el tema de la projecció i, a la fi, amb un sol justicier pel mig i la col·laboració preciosa d'alumnes i professors donats a la cosa del pinzell, resultà un miracle d'aquells deliciosos la consecució dels objectius previstos: un mural original, sorprenent i més que simbòlic... Quixot moter sobre una moto matrícula "Rocinante" vora l'hotel "Dulcinea" i camí a un lloc de la Manxa farcit de molins de vent postmoderns, vora el "galgo corredor" de la novel·la... i tot vist des de darrere per uns Sanchos que som nosaltre mateixos que ens prestem a la visió... Magnífica pensada!!!



Ah, i el detall que em va emocionar. Vora el tub d'escapament de la moto, hi ha una enganxina ben simbòlica: "Tirant". Cal explicar-vos el perquè??? Moltes gràcies, Lola. Això sí que és un gest  preciós!!!!




I hi ha la ciència. Poc vaig poder veure d'ella més que les cares emocionadíssimes dels alumnes que volien mostrar-me el tema dels hologrames tridimensionals que es podien veure a partir de les seues pantalles de mòbil. Va ser cosa gran el veure'ls incrèduls davant la meravella que, en no res, els serà massa quotidiana...


 I hi ha l'esport. Carreres, partits, esforç... I hi ha l'esmorzar, i hi ha el campionat d'escacs, i el concurs de microrelats i...


I com que els Departaments de Castellà i Anglés estan de quatrecentsaniversari de les morts de Cervantes i Shakespeare, han fet un concurs conjunt de marcadors de pàgines amb resultats més que vistosos. En veritat, m'han sorprés tant les capacitats gràfiques d'alguns dels meus xicons i les meues xicones que el dilluns, en veure'ls, felicitaré de cor. Cosa ben bona, ben bona...



I encara com que tot ens va eixir millor de l'esperat, pel que fa a la fireta. No vàrem assolir per poc, per ben poc, els nombres de l'any passat, absolutament estratosfèrics... Però un intercanvi de llibres entre alumnes i (pocs) professors que supere els 120 exemplars i suposen tal enriquiment posterior per a la biblioteca del centre gràcies a la generositat d'uns i d'altres... Impagable, de veritat.
Jo, ben agraït als qui han volgut ajudar-nos en la boja carrera aquesta preparativa. Esperem tindre més calma l'any proper... I sobretot, esperem que tornen les roses...