.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


divendres, 29 d’abril de 2016

Entenc els d'Eurovisió amb allò de les banderes...




Ontinyent, a divendres vint-i-nou d'abril de 2016.

Entenc als d'Eurovisió amb allò de les banderes. 
Per a ells, el tema de la música és ja intrascendent.
Fins i tot els és ja intrascendent el tema de l'espectacle, atés que any rere any només fan que repetir la fòrmula, sense aportar massa història nova. Sort tenen dels qui som eurofriquis, que els hem cobert les vergonyes.

Eurovisió és un joc visual polític, un gif més, caríssim i pressumptament glamurós, això sí.
Ho heu dubtat mai? Quantes vegades hem parlat del tema de les votacions?

Ara, han fet un pas més, i els entenc. Qui paga, mana.
Han perdut cap ànima que tingueren i s'han venut més encara al capital nacional que els manté, que cal guanyar-se les garrofes... I ara han fet seu l'etern conflicte racionalitzador simbólic que hem tingut i tindrem a Europa: els emprenyen aquells simbols que puguen molestar i molesten els països que els puguen veure com a contraris a llur fur i interés. I han aprofitat l'ara convuls europeu, i que l'assenyada Suècia n'és la seu festivalera, per fer-ne'n una de grossa: publicar un document en què s'especifica que només poden permetre's els penons dels quaranta-dos països concursants, les dels estats que han participat recentment (Turquia, Portugal i Romania), altres països reconeguts per l'ONU i, oh, com no, la bandera majoritària del col·lectiu gai, que com ha quedat clar és un dels públics majoritaris, i més fidels, del festival. Si el festival fos a Rússia, altre arc de sant Martí lluïria...

Quines banderes han prohibit? Les que no tenen cap significat, les locals o regionals o provincials, les que continguen missatges comercials (prohibirien banderes amb el logo d'Eurovisió?), les que puguen considerar-se de natura política o religiosa (permetrien la del Vaticà?) o tinguen a veure amb territoris disputats. Tampoc permetran les que tinguen lemes ofensius o discriminatoris, o missatges en un idioma que no siga l'anglés, perquè enguany, fins la castellana Espanya canta en la llengua de l'imperi. Llàstima, ja no s'hi voran aquelles curioses banderes espànyiques amb el nom del poblet dels seus enervats portadors...

Ah! I queda extraordinàriament prohibidíssima la bandera de l'ISIS o com es diga aquella gent que ronda morts pel vesper sirià...

Però ai... No se'ls ocorre als Eurovisiofuncionaris més que donar exemples de quines banderes són caca... Ja sabia jo que alguna cauria de les de les Comunitats Autònomes espànyiques... Fort, molt fort, i causa d'augment de l'independentisme en el sector eurofriqui hauria estat assenyalar a tall d'exemple la Senyera o l'Estelada... Solució per deixar les coses clares? Euskadi. La Ikurriña..., junt a la de la mateixa ISIS, Palestina, Nagorno-Karabach, Crimea, República Popular de Donetsk, Xipre del Nord i Transnistria... Ui, que moltes no sabem ni qui representen, però si per a molts unir la noble causa palestina a la basca pot ser 
bo, això de l'ISIS....

Resultat: han punxat en os. Si hagués estat la bandera de la Rioja, o de Melilla (amb tot el nostre respecte...), però Euskadi???? Els polítics bascos han saltat amb foc al cul demanat una rectificació, el Pp inclòs, perquè la cosa pinta a tall d'insult. El mateix senyor Leendakari ha demanat que Espanya, en justícia, abandone Eurovisió. 

On arribarà la sang? A cap riu. Les coses del negoci llaven negre, bé ho sabem. Això sí, veurem com es desenvolupa el joc. Pot ser divertit.

Per part meua ho tinc ben clar. Abandone l'eurofriquisme tan apassionat com hi era. Hem arribat a extrems que no estic disposat a aguantar de tonteria mercantilista. Enguany, en aquest blog, no hi trobareu ja cap referència al festival. És el que mereix allò o aquell que es traeix a sí mateix. Silenci. Indiferència.