.

.

"-Seràs roure, seràs penya,/seràs mar esvalotat,/ seràs aire que s'ìnflama,/ seràs astre rutilant,/ seràs home sobre-home,/ perquè en tens la voluntat./ Correràs per monts i planes,/ per la terra, que és tan gran,/ muntat en cavall de flames/ que no se't cansarà mai./ El teu pas farà basarda/ com el pas del temporal./ Totes les veus de la terra/ cridaran al teu voltant./ Te diran ànima en pena/ com si fossis condemnat."

El Comte Arnau.

Joan Maragall.

.


dissabte, 16 d’abril de 2016

A Muro, de Trobada...






Muro, a dissabte setze d'abril de 2016.

Com que no vaig poder anar a la Trobada valldalbaidina, volia treure'm l'espineta amb la del Comtat i l'Alcoià. I com que el cosí Jaume s'està aquests dies per aquestes nostrades contrades, doncs res millor que quedar amb ell i així veure de pas Estíbaliz i Marc. Mare el xicot, com està ja de grandot... A ella, massa feina, xe, ni saludar-la he pogut, amb el que me l'estime...


Res, que sembla que el dia volia ser valent, i vinga a arrear de sol! Hem suat de valent en fer la volteta... I ens hem decebut bastant, perquè el gros de les activitats estava previst per a la vesprada..., així que no hem pogut fer gran cosa. Quatre tallerets per a xiquets, els unflables plens de gent vinga al bot, i totes les taules parades però buides.... Així i tot, ho he passat d'allò més bé remirant i escoltant!

No hem vist ni tant sols la globotada inaugural. Al terra, però, un temps després, encara es notaven les restes plàstiques dibuixant una pretèrita quatribarrada...




Desitge a tothom que aprofite l'ocasió i fruisca de valent. Muro és un poble molt acollidor i és precís que hui els assistents disfruten, si el sol no apreta massa, que...

Per cert, no me n'estic de passar-te la cançó de la Trobada murera. La lletra és de Joan T. Jordà i Sanchis, i la música del gran (músic i persona) José Rafael Pascual-Vilaplana; quasi res du el diari... Ací la tens, ja em diràs què et sembla!



"Alçat enmig de la Plana
i als peus de la Mariola,
Muro estén les seues mans
a tots els que s'hi acosten.

No és poble ni ric ni gran,
però sap obrir les portes
i oferir el que té a casa
al qui arriba de bon cor.

El tio Pep té ací llar,
va vindre, anar-se'n no vol...

Xiquets i majors, veniu,
és la festa de la llengua!

Xiquets i majors, veniu,
que tot Muro ens espera!

Des dels alts de les muntanyes
al més profund de les fonts
broten paraules a l'aire
que donen nom a les coses.

És el valencià dels pares
i compartir-lo és un goig,
llengua que parlem a casa 
i ens ensenyen a l'escola.

El tio Pep té ací llar,
va vindre, anar-se'n no vol...

Xiquets i majors, veniu,
és la festa de la llengua!

Xiquets i majors, veniu,
que tot Muro ens espera!".