.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dimecres, 16 de març de 2016

"Pagant, Sant Pere canta (i els àngels li fan cor)"...

Jacarilla, a Dimecres de Passió, setze de març de 2016.

Quan jo escrivia, i amb quina gana ho feia, arribava a trenar articles com aquest que vos presente, publicat per l'associació "La Nostra Terra" d'Ontinyent a la seua revista "Almaig, estudis i documents", número XIV, de 1998, buff..., el segle passat! Si disfrutava jo regirant l'arxiu i retrobant qüestions que, afortunadament, després solien convertir-se en meravelles físiques, algunes moltes de les quals encara perduren. No sé d'on podia treure'm un temps que ara no trobe. Potser la mateixa passió per fer em movia a plena vela.

Ara que ens trobem en la Setmana de Passió, vos passe aquest article que tant em va agradar fer. Ja veieu que la meua mania refranyística... Parle de les festes subencionades per l'Ajuntament d'Ontinyent al segle XIX, amb una menció especial a la Setmana Santa que trobe ben interessant, i a les festes majors de la Vila. El vaig dedicar a la memòria d'aquell fantàstic amic del meu germà i meu, Jordi Martí, que en pau va descansar tan jove... 

Quan jo escrivia...