.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

divendres, 18 de març de 2016

Finestrals antològics. Viatge per l'obra de Rate Ruiz



 Oriola, a Dijous de Passió, dèsset de març de 2016.

No me'n puc tornar a casa aquest llarg cap de setmana perquè els números no m'ixen. Si no vaig a veure l'exposició antològica de Rate Ruiz aquesta vesprada, la tancaran el 31 de març i llavors estarem de vacances i em quedaré sense. La seua filla, la meua companya Mar, professora de Religió a l'institut, va portar-nos el cartell. Preciós, vaig pensar; preciosa serà l'obra... Els companys de per allí al sud no ho dubtaven en absolut. Rate Ruiz és un grandíssim artista. Excepcional varen arribar a pontificar. Ausades l'altar en què me l'havien pujat. Com anava jo a faltar, curiós com sóc encara, a la possiblitat de comprovar..., i més que no comprovar, conéixer i, qui sap, també admirar...

No m'equivocava, no. M'ha enamorat l'obra. Llàstima que no puga fer proselitisme..., serà cosa de pensar com atreure els conveïns al disfrut d'aital meravella... El dilluns, sense falta, en el claustre que ha convocat la nova directiva, alçaré el braç dins la secció precs i preguntes: "per favor, a mi no, un favor beneficiós per a vosaltres, pel vostre esperit. Passeu per San Juan de Dios d'Oriola a veure l'antològica del pare de Mar. Acabareu com jo de bocabadats si és que vos agrada la veritat de l'art..."






Fins i tot, era agradable observar les perspectives que oferien les obres dins la llarga sala, de gaidó, la major part d'elles oferint la possibilitat d'obrir les tantes finestres reutilitzades des de la foscor a nous paisatges d'encís, ofertes de fugida cap un futur des del passat  arnat que sempre és lluminós, fruitador, solemnial fins i tot en tractar-se del capvespre que ens espera. Un reciclatge vital de la fusta corcada i de l'ànima assedegada. Un joc ceràmic intens i en cap ocasió banal. Amb línies de fuga que van molt més enllà del simple joc i es posen a jugar amb la ment, animant-la així a enjogassar-se amb les textures i els aconseguidíssims colors.

Les textures... Què no em vaig tirar vint minuts al·lucinat mirant el joc aconseguit amb la porta de l'església de Sant Jaume (Santiago) en gerres posades gairebé en paral·lel... Ací la porta còncava, ací convexa, i no sabries dir quina era la més meravellosament aconseguida, la més certa... 

Els colors... T'he reproduït ací algunes de les peces que apareixen en el catàleg. Considere que fóra d'ací, no és correcte reproduir res més, i ni pensar-ho el fer fotografies de la col·lecció. Així, també, si t'apropares... Només amb aquest quadre de sota, finestra sense finestral, fruiries també del color aconseguit. La reproducció no fa en absolut justícia a la preciositat i el preciosisme de l'obra del paisatge alacantí. El vaixell de veles argiloses m'enganxà... De primeres, de bell antuvi, vaig arribar a pensar si no seria el de la Pelitrúmpeli camí de la Vila Joiosa... Després ho vaig tindre clar. Si Manuel Boix treballàs la ceràmica, aquesta seria la idea. Rate Ruiz se n'ha avançat...



Salude qui guardava l'exposició i me'n vaig. I en sortir del tot em diuen que és l'autor mateix qui.... Torne ràpid sobre els meus passos, i en un iàmbic hi arribe, el salude, em presente i el felicite. Quina conversa més interessant tinguérem en la mitja hora següent...! em parla dels ets i els uts de l'obra, de la creació i els seus processos, dels materials, la seua extracció, l'ús... En veritat, atresorar moments com aquestos és el que fa vida de la vida.
I a més, em va corprendre una "nostàlgia" que...