.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


diumenge, 13 de març de 2016

"El pas a pas de la Soledat de Bellreguard", una ressenya sobre un bon llibre setmana-santer...






Ontinyent, a Diumenge de Passió, tretze de març de 2016.

Vaig dir-te que en el número 410 de la revista Saó, corresponent al mes de desembre de 2015, van publicar-me un article. Es tracta de la ressenya d'un llibre que et recomane, si és que t'agrada el món de la tradició de la Setmana Santa. I vaig insistir en què publicaria el text quan s'apropara la commemoració passional. Hui ha arribat el moment, car ens trobem en el primeríssim dels dies sants, el Diumenge de Passió.





El pas a pas de la Soledat de Bellreguard

Sergi Gómez i Soler

No sé quin interés pot tindre per a vostés un llibre que duga per títol “La religiositat d’un poble. Història de la Confraria del Silenci, Pas de la Soledat de Bellreguard” (Edicions 96, 2015). A estes hores, la història d’una confraria passional més d’un poble valencià més... Bé, potser l’escepticisme estiga justificat, però igual és millor que anem a pams... Una confraria fundada el 1954, amb un curt recorregut i sense cap seguida històrica a la que agafar-se, arriba a convertir-se en un subjecte d’anàlisi d’allò més suggestiu; en tota una auca puntual d’un temps immediat i poc dit, a base de pinzellades documentals i un anecdotari sucós, d’un seguit de perquès i suposats entretingudament informatius.

Un poble valencià, saforenc, Bellreguard, tingut tradicionalment com de “beatos”, parròquia de moriscos que, cristianitzada convenientment, va fent a mena de rondalla vital, a l’ombra de la gran Gandia, sense més pressa. I en arribar el desastre dels darrers anys trenta, acaba tan passat de revolucions que esdevé l’únic poble que enderroca església i campanar a la comarca. Ràpidament, genera el corrent contrari, combregant del nacionalcatolicisme del nou règim. I imbuït en el joc pendular de la nostra història, emprén una fervent reconstrucció col·lectiva d’edificis, devocions i tradicionari ben analitzats en la primera part del llibre. El seu autor, l’historiador gandienc José Torres Martínez, avesat a la vida setmana-santera de la ciutat ducal, n’analitza el període amb solvència documentalista i ofereix un mosaic interessadament poc profund, farcit de referents explicatius necessaris per tal d’entendre l’entramat social i el seu moment. I, afortunadament pels qui puguen perdre’s entre tanta càrrega costumarial com suporten les passions i pasqües valencianes, també aporta unes explicacions bàsiques del com se celebrava abans, que supera de llarg l’àmbit saforenc. El contrast d’allò amb l’ara es fa, sobretot, amb l’explicació de la confraria, que centra la segona part del llibre.

I eixe contrast enriquix el llibre: la creació potent d’una confraria de Silenci, tan apegada a la regla més ortodoxa que rebutjà la part més prosaica de la tradició, en poc temps cau en la depressió absoluta que la nostra cultura d’arrel popular patí en els anys 70, amb una andalusització galopant i un letarg d’acció ofegadora que acaben en el segle XXI, amb la generació d’unes sinèrgies sorprenents. Amb l’abraç a la tradició combatuda i la lluita per causes públiques justes (igualtat de gènere, defensa de la cultura pròpia de la terra, col·laboració amb entitats socials, aportació patrimonial, voluntat de regeneració i creixement vital dels membres a través de la religió, la cultura i la música...), el Pas de la Soledat de Bellreguard ha esdevingut un model impagable, una entitat oberta i plenament activa que mereix ser coneguda. El recull de l’aventura és cosa de felicitar, tot un gojós atreviment.