.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dijous, 3 de març de 2016

El pas del temps farà una exposició del senyor Jordi Albinyana a Ontinyent...



Jacarilla, a 3 de març de 2016.

El senyor Albinyana, Pep, fa el favor d'enviar-me aquesta convocatòria protagonitzada pel senyor Albinyana, Jordi. Una exposició de la seua obra "El pas del temps farà de nosaltres colors". S'inaugura el 5 de març al preciós Centre Cultural Caixa Ontinyent d'Ontinyent. Organitza Vilaweb Ontinyent. 

Aquesta vesprada pensava justament en aquesta cançó que comença amb el vers del titulat expositiu. Primer es deia "Montserrat". Finalment es digué "A tu". Em contava el procés, fa molts anys, Paco Muñoz. Ara que jo visc un procés molt semblant al que dugué sant Ovidi Montllor a fer el canvi titular, em plau escoltar-me en el tema. A més, la tornada de la mateixa fou la dedicatòria a ma tia Mila d'un dels meus primers articles quan ella va morir tan impensadament com dolorosa pels qui l'estimàvem. Hui que fa anys del seu naixement, i em recorde assenyalant la casa on succeí aquell allumbrament com faig sempre en passar pel carrer de Sant Hipòlit de Cocentaina -i desseguida segueix l'anècdota del toc de les dotze-, la recorde més encara. A ma tia, a Ovidi, al dolor de l'Ovidi, al dolor que he sigut, a Paco contant-me la facècia... 

Aniré a l'exposició. Potser no a la inauguració perquè ja sabeu com sóc alèrgic als fets socials.
M'agradaria trobar-me allí algun dia, per allí i distretament, als senyors Albinyana. Fa temps que no parlem i m'és hora de motí...




El pas del temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.

Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.

El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.

Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.

Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.

Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a tu.