.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimecres, 23 de març de 2016

Amb la Diablesa...




Ontinyent, a Dilluns Sant, vint-i-u de març de 2016.

"Ploga o no ploga, blat a Oriola"... Però jo, hauria preferit no trobar-me amb la pluja hui i haver pogut fruir de la processó de la Samaritana, i veure els "armaos", i agafar els caramels que, amablement, m'havien avisat alguns alumnes que em regalarien...

Doncs bé, una nit passada per aigua i, jo, calentet a casa... Sort que d'Oriola enguany em porte una gran alegria, la d'haver-me topetat, per fi amb la famosíssima obra processional de Nicolau de Bussy, el "Triunfo de la Cruz" (1694), dita també "Cruz de los Labradores" i coneguda per tothom per "La Diablesa", un dels passos més famosos de les nostres comarques... Desconeixia on s'exposava després que l'Ajuntament i la Generalitat la restauraren el 2012 a través de la Unitat de Conservació, Restauració i Investigació, i, en trobar-me-la, bé que em vaig permetre d'admirar-la.

Es tracta d'una peça realment única, tant que no pot ser entrada en cap de les esglésies davant de les quals processiona... És obra de Nicolau de Bussy i Mignan, nascut a Estrasburg al segle XVII i establert a València a partir del 1662. Fou acusat l'home de pertànyer a un corrent protestantista conegut com "alumbradisme" i per això fou perseguit..., però de tan religiós, acabà com a mercedari a Sogorb i a València. La seua religiositat i barroquisme s'aprecien del tot en la creu, plena de gotes de sang que representen la derramada per Jesús en el seu ministeri redemptor, que es diu.. La creu s'alça triomfant sobre un gran núvol amb querubins i altres àngels que sostenen els instruments de la passió de Crist. I sobre què triomfa? Sobre els tres enemics tradicionals eclesials de l'home: Mon, Dimoni i Mort, tots ells perfectament simbolitzats per un gran orb, la diablesa que tant ha donat què parlar i un esquelet que descansa sobre un rellotge de sol...