.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dilluns, 22 de febrer de 2016

Sant Joan Festiu...



Jacarilla, a dilluns vint-i-dos de febrer de 2016.

Quan jo era jove i féiem festa per Sant Joan Baptista, el 24 de juny, ens deien que no era pel sant ni per la tradició catolitzada del Solstici d'Estiu. No. Era perquè el sant del senyor rei novell s'acomplia en aquell dia. En nàixer el meu germà, li dèiem que el dia del seu aniversari, en el futur, tampoc no es treballaria, quina sort!, perquè en el futur, el futur rei celebraria festivamet la seua onomàstica en aquell dia justet, justet.

No. La "crisi" laboral i els tants canvis que s'han succeït acabaren amb els sants festius reials (més que no la laïcitat de l'estat) i amb tota santjoanada que no fos festa major o passara a cap de setmana.

Hui, les Corts Valencianes han aprovat concedir-nos graciosament el dia solsticial com a festa comunitària. Ho fan moguts per l'interés que desperta en Alacant atreure els més turistes possibles a les seues festes més conegudes. Doncs bé. Festa tindrem. El millor, segur, és que amb l'excusa alacantina, en posar-nos a fer, podrem recuperar tantíssims costums i trellats propiss de la nit més màgica de la Mediterrània i, de retruc, ens ve una mostra més de com es dobleguen temps, costums i calendaris laborals a l'interés de la societat banal amb què ens toca conviure..., la de santa Pela, que fa màrtir qui no la té... o la desitja...!

Per cert. Tinc esperances encara pel meu germà. Hi ha associacions espànyiques que demanen que el seu aniversari siga dia de festa perquè el futur ja està ací, com el rei, tirorí tirorí...!!!