.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amar:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dilluns, 22 de febrer de 2016

Músic, és clar, i Rei, res més faltaria...




Camp de Mirra, a diumenge vint-i-u de febrer de 2016.

D'a xavo la foto que li vam tirar, que diríen al poble on treballe... Res, coses que et vénen a la ment i que, ves per on, acaben fent-nos somriure...

Anava a titular aquesta entrada "Amb R de rei Romà"..., però no, que la vessant de músic no apareixeria retratada i no és cosa de deixar a "sa Majestat" coix d'una part de la seua complexa personalitat.

És tot un honor que Romà Francés i Berbegal em tinga com a amic. Fa molts anys que ens coneixem i que treballem plegats en els assumptes culturals que van venint a tall... La meua admiració la coneixeu tots. Ell només ha fet més feina a les nostres comarques que tota la que poguera fer una Conselleria de Cultura. Amb amistat i insistència ha aconseguit trenar un canemàs preciós d'estima cap al seu poble i la seua gent que amb res podrà pagar-se-li, més que res perquè aquestes feines desinteressades i sovint amargants anímicament no solen ser tingudes en compte per una societat que només vol que lluir i als qui volen prestar-se al seu joc de brillantors banals, reflexe esmorteït de llums vitals. Romà és íntegre, clar, cienciós com cap altre, punyeter també, i gràcies a Fortuna també cabal, animós i motivador, un manifesser dels de tota la vida i que tant ens calen per poder seguir donant-li nom a la vida...

I ara, rep un homenatge inesperat. Un pasdoble escrit pel seu amic José Albero Francés.
"Músic i rei", ací el teniu: 


Pasdoble sentat, però d'aquells que cal oir assegut de veritat, escrit pel seu compobletà des de Sevilla estant, que és on aquest veteraníssim compositor es navega. Ha estat un bon regal, no ho dubte. La cara de felicitat que feia Romà en l'estrena i el seu anar com si volara ho demostaven a les clares. I nosaltres ho aplaudim.



I ací teniu la portada, amb la dedicatòria, que José Albero ha editat en la seua empresa difusora de partitures, i també la primera pàgina de les notacions musicals...




I ho aplaudírem, com no!, que acudírem a l'estrena per part de l'Agrupació Musical del Camp de Mirra, ben dirigida pel socarrat Iñaki Lecumberri Camps, a qui remerciàrem la tria d'obres i l'execució, ben treballats de debò. Vos passem el programeta de l'acte també, per si vos el volguéreu guardar...



I assistírem perque volíem comprovar eixa felicitat de Romà, a més de per la nostra tafaneria natural que ens empeny a fer quilòmetres enlloc de descansar com caldria només per escoltar una peça així, per viure un moment com aquest i compartir-lo amb un grapadet d'amics també massa curiosos. Romà ens alimenta aquest esperit burxador d'aprenentatges, i jo mai no li agrairé tampoc, perquè no em sé el com, tot allò que ha fet per mi. Darrerament m'ha aportat consell i conversa en el meu tràngol, i ell fou el culpable de la meravella carcassònica..., si ens vàrem riure!
Doncs bé, ja tenim una peça més en el panorama musical-fester valencià, tan ric i abundós. Esperem que puga tindre reconeixença. Veurem a sa Majestat, que ja sabeu que és com nomene jo a Romà en trobar-me'l en llocs tan insospitats com solem trobar-nos, si s'atreveix algun dia a desfilar amb aquesta nova banda sonora seua... I a seguir, que ens queden encara molts projectes per dur a terme. El següent? En dues setmanes vos el conte perquè serà d'allò més curiós...