.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dilluns, 1 de febrer de 2016

La Vella Quaresma 2016, "mera" que li agrada la festa...



Ontinyent, a dilluns, primer de febrer de 2016.

Estimada amiga Quaresma.

La d'alegries que em dóna dibuixar-te..., si no fos que, enguany, m'ha tocat ratllar-te abans de sant Antoni i això, sincerament, m'ha posat un poc dels nervis... Més que res perquè constate de nou, i no m'agrada, com depressa va el món. Potser per això he decidit enguany fer-te celebrar el teu mateix final. Per allargassar al màxim l'experiència de la teua presència vitalista i fer-me, amb tu, jo vital també. Acabes amb la Nit dels Panderos i, sobre les cendres, a mena de fènix d'esperit entremaliadament vencedor, planeges tu i la teua alegria! Vinga tambor, vinga matraca, i els panderos que no falten, i unes precioses trebanelles que t'acompanyen, i una esquella, i la campana que fas sonar en homenatge i record a tantes campanes com sonen quan tu te'n vas...

Més que no biogràfica, t'he volgut festiva i ontinyentina, potser perquè m'enyore la festa i m'enyore el meu Ontinyent. Algun dia vindrà el temps de recuperar tant l'una com l'altre. Ara mateix, ja m'espere a veure les reaccions dels xiquets en veure que he acomplit algunes peticions amb les sabates, i si els agradaran les ratetes...

Desitge, de cor, que vos agrade, que la utilitzeu, que li arranqueu les potetes i que la cremeu. I si pot ser, que m'ho conteu. A mi o a la Confraria de la Soledat que, com cada any, tant es preocupa perquè arribe a una infinitat de llocs increïble.
Em fa ben feliç veure-la de nou en dansa. Vaig pensar que no arribaria a poder somriure-li fent-li el somriure. M'agradaria tant que tots aquells que mantenen l'esperit de xiquet arraconadet en alguna part del seu calfred, se l'estimaren, siguen amics o ja no..., o no encara!  Jo ja me l'estimava abans i tot d'asseure'm a fer-la. No puc explicar els meus perquès, perque molt sovint ni jo mateix els entenc, però l'estima que tinc per aquesta tradició... I n'estic satisfet. Ausades que sí. I orgullós per la senzillesa amable dels versets.

Bo, disfruteu-la quan toque. Ara, de moment, passeu un bon Carnestoltes i, si sou tan amables, proveu a fer-la arribar a amics i coneguts perquè la puguen disfrutar, o conéixer si encara no tenen el gust...

I gràcies...


Tan depressa com va el món,
temps de Carnestoltes són.
La Quaresma joganera
i apressada, no s’espera.
Carregada de tabal
ens comença pel final!
Arrossega pots i ferros
com en la Nit dels Panderos,
quan la va cremant la gent,
com es sol fer a Ontinyent.
Va amb el pal per colpejar
els rastres que veu passar,
i ha cridat a les ratetes!
Juntes, canten cançonetes,
i apartant-se dels coets
van bufant els xiulitets.
Les matraques fan rodar,
i a la Vila a passejar!!!!
Quan les trebanelles callen,
les dolces campanes ballen,
i ací em pica i ací em cou,
a menjar la mona i l’ou!
Però encara falta prou
per a fer tant d’enrenou!
De moment, si així ho voleu,
la pinteu i retalleu.
Apegueu-la al finestral
pels dissabtes, tal com cal,
(o els divendres a l’escola,
per saber el temps com vola)
arrancar-li un peuet,
dóna igual si esquerrà o dret.
Clar tindreu, si feu cabal,
què falta pel temps pasqual.
Au, xiquets! Vinga, xiquetes!
A pintar les Quaresmetes...!