.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dijous, 4 de febrer de 2016

Ceci n'est pas une...

Bigastro, a Dijous Llarder, quatre de febrer de 2016.


Aleshores, si no és una pipa, què és?
És, justament una pipa.
És el què veus, però igual és més del que veus, per més que et diguen que el que veus no és el que veus. Que la teua experiència vital no és suficient per reconéixer qualsevol cosa d'ella mateixa en una metalingüística malaltissa?
I tant que sí.
I tant que no.

I si en lloc d'una pipa la pressumpta pipa és una super pipa? Alguna cosa més que no una simple i identificable pipa? Igual la pipa guarda alguna cosa més que no tabac, i creix en si mateixa i amb l'experiència d'aquells que la viuen...

A mi, la pipa em dóna igual, perquè no fume. És més, si use l'exemple de la pipa, estant com estic contra el tabac, és perquè és el que el senyor Magritte el creà  pel seu famós quadre i és el seu quadre el què ens ha inspirat el proper treballet que vos presentarem, el senyor Juanjo Alcaide i jo mateix, en els propers dies.

I el que ens mou, justament, és pensar que adés una pipa, ara i per a nosaltres una festa, és molt més que no el continent de programació i d'historiat sinó el contingut de vida, d'anècdota, d'humor, de paisatge, de sentit i sentiment que atresora.

Hem volgut jugar, així, amb els motius i la simbologia més quotidiana. Una festa és més que una festa, i aquesta de la què tractarem, per això i per moltes coses més, no és una festa.
Va infinitament més enllà...