.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dissabte, 20 de febrer de 2016

A d'Ambaixades i d'Alfred Bernabeu.



Ontinyent, a dèneu de febrer de 2016.

Com sempre, me n'assabente a darreríssima hora que Alfred Bernabeu, recordat mestre meu, i posterior company de mil projectes culturals, pronuncia una conferència a Festers. Res de pensar-m'ho gens... Arribe i de cap cap a la Placeta Latonda. Tant de cap vaig que oblide que estic a Ontinyent, que fa fred i que en mànegues de camisa, que sol dir-se, no arribaré gaire lluny. Millor així. Si pense en anar o no anar, i em vénen al cap les jsahfdlashflkajshfklj  amb què han volgut obsequiar-me des d'aquella casa.... Li ho dic a Alfred. Sempre que puc m'agrada escoltar-lo. Que puc i que me n'assabente... Sé que serà una disertació tranquil·la, trufada d'interessants apunts històrics que potser desconec, altres me'ls sé de memòria (com els versos festers que, jo també vaig citant de memòria. Bé que me'ls recorde), altres efectes (com ara les citacions constants als càrrecs festers) són necessàries atés l'auditori i l'indret. 

Hui ens parla del senyor magistrat Cervino i de les seues Ambaixades. No m'equivoque. No entra a fons en el tema sinó que planeja per sobre tòpics i rareses, novetats i reflexions. M'agrada la comparança atrevida que fa entre Cervino i Jaume Roig respecte el locus amoenus del descans personal final (jo em veig més lul·lià...), i com va traient de les Ambaixades frases en contextos que sovint em fan somriure, sovint comencen a fer-me rascar la memòria... Quan parla del món àrab i de la riquesa mítica que es pretén recrear en l'oient fester o espectador i refereix les banyeres de porfiri musulmanes, em ve al cap aquella en què és enterrat el bon rei Pere el Gran a Santes Creus, a tall d'exemple... Quanta cosa podríem treure d'aquells versos. Al meu parer, les millors ambaixades morocristianes velles són les del meu poble. Xovinisme inveterat? En absolut. Llegiu-les i ho veureu: modernes pel seu temps. Rimades més que correctament. Dignes de la ideologia i el sentiment d'un romanticisme prerenaixentista que, en escoltar-les, t'arriba, perquè són una altra cosa. Lluny de la batalla historicista, cada any es reprodueix un 1860 que, a trets amples, segueix sent el cada any del poble... 

Em cita Alfred pel que fa al meus estudis sobre la ideologia nacionalista espànyica en les ambaixades valencianes. Moltes gràcies.

Acaba l'acte i me'n vaig a arrapa i fuig. M'esperen.

Li escriuré per felicitar-lo. I per dir-li que m'ha donat tres o quatre idees d'estudi d'aquests textos que, ara quan m'ho rumie bé, igual em pega per posar-me a...