.

.

"-Seràs roure, seràs penya,/seràs mar esvalotat,/ seràs aire que s'ìnflama,/ seràs astre rutilant,/ seràs home sobre-home,/ perquè en tens la voluntat./ Correràs per monts i planes,/ per la terra, que és tan gran,/ muntat en cavall de flames/ que no se't cansarà mai./ El teu pas farà basarda/ com el pas del temporal./ Totes les veus de la terra/ cridaran al teu voltant./ Te diran ànima en pena/ com si fossis condemnat."

El Comte Arnau.

Joan Maragall.

.


diumenge, 3 de gener de 2016

Vos estime...




Real, dissabte dos de gener de 2016.


Sempre, sempre, em complau en visitar uns amics més que especials. Hui, per presses que després s'han mostrat contràries a la meua raó, m'he quedat sense portar-los els dolcets de ca Moreta..., però no passa res... Els he dut el meu darrer llibre de versos. I m'he endut una càrrega molt especial d'alegria per veure'ls sans i bons, animosos i, com jo, punyeterets davant la vida...!

M'han ajudat tant de consell i de paraula, que els tinc com a capçalera i far... M'agraden els fars... Jo mateix em vaig sentir fa temps far fins que els embats de tanta marea adversa van provar d'enderrocar-me. Només, però, van poder fondre'm el llum, que ara de nou torna a girar i a dar claror, en una freqüència distinta i més ampla, això sí...

M'agrada escoltar les tantes anècdotes, els projectes de futur, les propostes vitals... Hui, per exemple, m'he omplert d'històries com ara la de la millor nadala que he escoltat mai, i me l'he enduta cantada, doblegadeta i neta dins el cor... Són històries d'aquelles que em guardaré amb estima per contar-les a la vora d'un foc cibernètic al futur...

Gràcies, de nou, per la vostra confiança...

Vos he dit que vos estime?