.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

diumenge, 24 de gener de 2016

Prohibir ara els escacs?



Ontinyent, a diumenge vint-i-quatre de gener de 2016.

El senyor Salvador Doménech Llorens, en la seua versió de la representació històrica del Tractat d'Almisrà (1979), en la segona jornada, fa dir a l'Infant Alfonso (futur Savi) i al seu assessor musulmà Yusuf, aquestes paraules:

 "En la tienda. Don Alfonso y Yusuf están sentados frente a frente ante una mesa pequeña con  un tablero de ajedrez de figuras grandes y antiguas. Abos están absortos en el juego y, al cabo de unos instantes, Yusuf mueve una pieza y dice:

Yusuf.- Jaque mate. Perdonad,
empero el juego es el juego.

Piensa un poco, dobla el rey y dice:

Don Alfonso.- Habeisme vencido bien
por vuestro afán tesonero.
Los lances del ajedrez
aventuras son, lo mesmo
que en la guerra, do se imponen
la destreza, maña e seso.
Es un juego inteligente, 
mitad ciencia e mitad arte,
que dirimen dos personas
sin feridas e sin sangre;
e permite que un vasallo 
lidie con su propio infante,
que le acose bravamente
rematando el jaque mate.

Yusuf.- Asaz bien fablais, alteza,
que el ajedrez, en verdad, 
es el juego más honrado
de entre todos los demás,
pues que sus fechos e lances
non dependen del azar,
empero sí del saber,
de ingenio et habilidad.

Don Alfonso.- Cansado por tantas cuitas
de trabajos e fatigas,
de luchas e sinsabores,
cualquier hombre necesita
la distracción e descanso,
la folganza et alegría;
et por ello se inentaron
los juegos de varia guisa."

La nostra cultura té els escacs com a esport extraordinàriament noble, propi d'intel·ligències obertes i apte pel desenvolupament humà. Per això s'estudia i es practica a les escoles i tal. A aquestes hores vaig a contar-te com és de bo el joc? Bé que tindràs la teua opinió i m'aposte alguna cosa lleugera a que serà positiva també...

Apostes..., el principi de la desfeta de qualsevol cosa. Mireu si no, en els esports, la que hi ha ara mateix muntada al voltant de la compra de partits i jugadors de l'elit...; però a no ningú se li vindria a la ment ara mateix tirar pel dret i suprimir el tennis per cosa de les juguesques il·legals que a la seua ombra es desenvolupen i vencen... A no ser que sigues un muftí interessat en prohibir qualsevol cosa que puga generar pensament propi en els seus subordinats. I així és com, a Aràbia, ara resulta que no es pot jugar als escacs. Els arguments a favor que s'expressen en el Tractat, els fan contraris. I amb la contrarietat a la raó, s'enroquen encara més, aquests senyors, en idees escapçadores. No penseu tampoc que siga propi del món musulmà aquest no-pensament prohibitiu, que a les nostres terres cristianades, però en un passat ocult per la desmemòria, també se'n feien d'aquestes...

Vos recomane ferventment que llegiu aquest text més que aclaridor d'un expert en el tema, Leontxo García, que ha publicat hui a El País. El disfrutareu.