.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dijous, 21 de gener de 2016

No és així, companys...






Jacarilla, a 20 de gener de 2016.


No és que no m'agraden els cartells que substitueixen el "tradicional" cartell de falles de València. Iban Ramón ha fet un treball molt pulcre i interessant, d'acord. El resultat global no és del meu grat, però (el veig desigual i forçat). I ací no puc fer res. 

Com que m'estime la cartelleria festiva, massa, i massa sovint veig que no acompleix (mai?) les espectatives que concita pel que fa al món fester i les seues possibilitats socials i artístiques, sí que m'ha agradat aquesta idea que els crea. La de canviar-ho tot, la de capgirar direccions que no duien a cap banda i la  d'aportar noves idees de desenvolupament al que és la imatge festiva més internacional del cap-i-casal (i a qualsevol altra també). Ja era hora que algú se n'adonara de les possibilitats d'ús variat, dels jocs intensos que es poden crear, de la multiplicitat de formes i de la necessitat de renovellament d'estructures. Espere que a partir d'aquestes propostes d'enguany puguen tramar-se'n més, i amb més gust. Com a començament, ja et dic, em sembla una proposta arriscada, decidida i convenient.



Res publica?

El que sí que no i que no és consentir sense dir res. Com que he llegit a algun il·lustre i admirat savi defendre que amb aquestes imatges gràfiques s'entra en el segle XXI, m'he dut les mans al cap i, en no trobar-hi pèl, he anat pel recte. Em negue a creure que cap dels catorze cartells que portàvem des del canvi de segle no ha pagat la pena. El món cartellístic és sobiranament conservador, ho sé i ho tinc més que provat (en carn pròpia fins i tot), però quan un algú nega valor a propostes diverses potser és que hi ha alguna cosa més. I la hi ha. 




Em negue en redó a combregar amb la idea política que, per aquest camí que dic, arriba a asseverar que res del passat es pot salvar i que ara que estan els nostres la cosa ja va millor i anirà encara més de fil... , què vol dir això? Que caldrà fixar una nova era i marcar tot l'anterior a aquesta "nova" política com a "a.C." (abans de Compromís?).
Jo, als "meus" (si fóren "meus"), només per considerar-los "meus" els exigiria una major pulcritud, responsabilitat, coherència i moralitat. I més que no als "altres".

Aquesta idea em va començar a picar en llegir alguns comentaris sobre la cavalcada de Reis de València, immerescudament triomfalistes (com si mai no havera estat plena i tal...), vaig entendre que era una defensa davant els atacs immerescuts de la dreta mediàtica (tots els mèdia haguts i per haver...). Ara, aquest triomfalisme cartellístic em sembla un absolut mal camí... Treballeu. Treballem. Intentem-ho fer millor. Però siguem sensats i coherents. Deixem les valoracions enlluernadores o ens enlluernaran i no podrem conduir-nos...

Que agraden els cartells, i que acomplisquen la seua funció. Estic segur que ho faran. De moment són una fita (com ja ho van ser els del passat Sant Dionís).

Jo, els penjaré al meu blog de cartells festius, Carrer Cartelleria, pel seu interés. No tinc dubte.