.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dilluns, 18 de gener de 2016

Lumínica



Bocairent, a diumenge dèsset de gener de 2016.

En els vint-i-set anys que fa que, puntualment, puge a la me-ra-ve-llo-sa ermita de Sant Antoni de Baix, terme de Bocairent, per contemplar l'això de la santa llum, mai, insistisc, mai, no havia pogut ni tastar la "tallà".

Enguany he pogut endur-me una a canvi d'una quantitat més simbòlica que altra cosa, i pel ben fet del manteniment de la tradició.


Dia difícil per a l'assitència de públic, malgrat ser diumenge. El fet que la Publicació haja estat aquest mateix matí santantònic ha fet de ben segur que les sobretaules herberístiques s'allargassen i a molts se'ls ha fet tard de paraula, pensament i obra i han omitit llur assistència a l'acte.

La boirina, el tel fred, no era massa visible, però ha entaranyinat el raig, que malgrat els esforços per crear la foscor (trabucada pels egoïstes i irresponsables flaixos dels mòbils), no s'hi veia enlloc més que a la paret de l'altar. Poc a poc, el cercle difús ha anat pujant. El públic només ha aplaudit una vegada el sol ja coronava l'aura santífica i prou. Com una mica desllavassat tot plegat.

Després, com sempre, m'ha tocat explicar pintures, pilastres, passats i presents amb una colla d'oidors improvisada. La torna positiva ha estat escoltar també parlar de futurs als responsables del recinte. Això sempre és més d'agrair...


Per fi, he pogut fotografiar la fotografia del retaule vell... Algun dia serà cosa de començar a veure quí és qui... Hi presideix sant Antoni, però estan Cosme i Damià, Abdó i Senén, Rafael, Miquel, Cristòfol Onofre..., però cap dona? No acabe jo de...



Acabem la jornada amb un apressat café amb llet, l'enèssim calentet d'un dia necessitat d'escalfor, on els sentits pareix que han acabat per desemboirar-se a temps i han deixat entrar tanta lluminària festiva al nostre cor, de tantes necessitats lumíniques...

Segons les noves teories de la modernor, Bocairent, enguany, tindrà sort.
I jo que me n'alegraré.
Hi tinc molta gent estimada que la compartirà.