.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dijous, 14 de gener de 2016

Collons, el compromís i el xim pum, xim pum...



Jacarilla, a 14 de gener de 2016.

A mi, em dóna igual quatre que quaranta, i pel que fa a l'hora de fer, hi ha una línia tan fina entre el ridícul i l'agossarament que no sabria jo traçar-vos-la. Potser és igual que aquelles línies vermelles que els partits polítics es posen entre ells en els inicis de les negociacions (si és que no ho tenen ja tot negociat abans i eixe començament és només de cara a la galeria mediàtica).

Però ara em posaré d'aquella manera, com si m'hagués agafat un batistot (però no, que "mera" com sue...). I a la manera de la dreta dretana com diu que no hi ha ous de ficar-se amb les Mahomes ni els israelians però sí amb les sacrosantitats catòliques, vos diré que a veure quan imiteu, senyors compromisaris, el cabell fals dels senyors Castillo i Kubala per acudir a la primera sessió de les Cortes espànyiques. 

Ah, que això vos restaria vots davant el públic faller?, no? Doncs quina llàstima que pel públic morocristià encara siga una cosa divertida que féreu sonar la marxa mora "Chimo", de l'ontinyentí José María Ferrero Pastor, a la Carrera de San Jerónimo de Madrid, fóra de tot context fester i com a símbol de ves a saber què, perque, jo, encara no ho he entés...

I ara, em pose seriós i deixe les burles. 

Treure de context i banalitzar el costumari, o usar-lo com a símbol del què no és, no sol ser una bona solució. Què es va aconseguir ahir sinó quedar com a folclòrics -i llegiu-ho amb la pitjor significança del mot- ? Vàreu explicar què són les festes de Moros i Cristians als parlamentaris i als periodistes? Quedà la cosa com a reivindicació de què? Anecdotari dins una suma d'anècdotes? És aquest el camí pel quan "reivindicareu" i "defendreu" les nostres identitats?

No és aquest el camí, al meu parer. Feu el què vulgueu, però pensava que el populisme barat el feien altres...