.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dilluns, 25 de gener de 2016

A la fira dels senyors Borja...

Llombai, a diumenge vint-i-quatre de gener de 2016.



Heus-me a mi fet romancer, assegut front el que queda de palau borgià en un carrer escalat i ben ample, esmorzant amb bona companyia i escoltant pels altaveus que pregonen quotidianament el ban municipal hui florejant música renaixentista. I clar, si sovint, quan vaig a un lloc distint als meus, se m'encomana la forma de parlar, ací ha estat l'esperit qui s'ha incardinat en mi, i m'ha fet treure la llibreteta per apuntar versos...

"Que Fortuna done glòria a qui mor
el meu voler ser viu...?!"

Imagina't com ha anat la resta...




No, de debò.
Tenia massa ganes d'apropar-me algun any a la fira renaixentista de Llombai, i a Llombai mateix. El poble sempre a la meua dreta cada vegada que hi veia el cartell d'una fira passada passant carretera enllà del Marquesat camí de casa de Paco i Pepa. Però va ser veure que la cosa podia ser enguany en trobar-me el preciós cartell buscant obres festives pel meu blog "Carrer Cartelleria" i vaig dir-me d'anar-hi.
A última hora, i per coses de la companyia, vaig estar a punt de capgirar el viatge (ep, sense cap mena de recança tampoc), per acudir per amistat a un dels Porrats de la Safor. Les coses es van donar d'altres moltes maneres i, finalment, heus-me ací fet romancer. I no m'arrepentisc, de bona veritat...




M'agrada veure treballar els artesans, m'agrada molt veure'ls quan no tenen massa gent per atendre, atendre realment el seu ofici. Veure'ls mostrar-nos mostres que, en veritat, només seran peces menors fetes per admirar els crèduls com jo. M'agradaria veure'ls per un foradet als seus tallers concentrats verament en les obres que els importen. Estic segur que, en moments així, mans i ulls els brillaran...


I gent, i molta gent, i un agombolament magnífic. Ah, i una organització per-fec-ta. I una varietat sorprenent, agradosa, que feia dolç el voler anar i pujar i tornar i baixar per tots els àmbits tan lluïdament decorats, els carrers immediats, una geografia urbana i humana molt rica...



I les músiques i les ambientacions? Ja em benagradaria trobar-me arreu tanta cosa bella com vaig arribar a gaudir...


De les firetes temàtiques temporals viscudes, aquesta s'endú tan bon guardó que, a l'any que ve queda marcada en l'agenda de coses a gaudir... Si voldreu venir...


Per cert, vos he dit que a aquest romancer el que més li agradaria és aprendre a sonar la viola de roda?