.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

diumenge, 20 de desembre de 2015

Més adéus. Més abraçades...



Muro, dissabte 19 de desembre de 2015.

Hui acompanyem la família del meu cosí Jaume, i meua també, és clar.

Demà soterrarem el senyor José Garrido Pedregosa, el seu iaio, pare de ma tia Carmen. Una persona fonamental en la vida de qui és una persona molt important en la meua. Em queia d'allò més bé, que sempre tenia una anècdota que contar-me quan jo era menut... En morir el meu padrí, el meu estimadíssim tio Jaime, ell va ser qui es va nyugar els matxos i va fer que tot pogués tirar endavant en aquell món tan dolorós per la vídua i el xiquet... Per a Jaume ha estat una figura de referència primordial. Junt a s'auela, que hui he trobat tan delicadament cansada, i sa mare, i com no amb una persona tan preciosa al costat, Ramiro, Jaume ha trobat camins de vida realment amples i de visió llunyana, alta i fresca. Han fet d'ell un home de raó al que admire i estime.

He estat molt content de trobar-me amb persones que feia molt de temps que no veia, els seus tios per exemple; com si no hagués passat el temps... He pogut parlar amb els meus tios Amelia i Jose, als quals fa també lustres que no veia, i donar-los el condol per la mort recentíssima de la seua germana, una veritable llàstima, de debò. I sobretot, m'he alegrat d'haver compartit uns moments amb Estíbaliz. Quanta llum té aquesta xicota i quina sort té Jaume de ser estimat per ella, i d'estimar-la. Jo també me l'estime molt...

Demà serà altre dia dur...

Descanse en pau Pepe "el Forestal"...