.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dimarts, 8 de desembre de 2015

He tornat a acaronar-me Còrdova...





Còrdova, dilluns set de desembre de 2015.

Escric açò emotiu del tot.

Pensava que ho passaria ben malament tancant el cercle.

És cert que, mentre travessava el pont preciós mirant al fons la Mesquita enlluernadora (Jerusalem/Al Quds celest)  i escoltant en la foscor la remor del riu gran, m'he girat alguna vegada, a la dreta, per veure si estava l'absència...

A l'esquerra, però, l'amistat somreia, entenedora del meu neguit. Li he parlat dels mil llocs que em recordaven aquella presència. M'ha escoltat amablement... Però ha sigut començar a generar noves sinèrgies, trobar-te al lloc conegut i estimat, retrobar-te les fites,  els arbres del blau elèctric nadalenc, la processó curiosíssima purissimera i el poder entrar al temple major de nit, nit, que han anat esbandint-se les boirines.

La silueta del minaret campanat m'ha semblat més lluminosa que mai en eixir al pati dels tarongers. Era com si el meu esperit necessitara de la font de les ablucions després de tant d'encens i tanta arcada... Hem passat per massa tendes buscant palmatòries sense sort. Hem arribat a copsar el silenci del mocador. Hem entrat al carreró de les flors, on ni tant sols queda el nostre restaurant aquell, que ja els cossiols són buits... Sort que Maimònides m'esperava a la juderia i Averrois vora les muralles. Un com sempre generós, a tall de far per l'esperit curiós.

En entrar al carreró de la Lluna, en algun dels seus tants revolts de finestres ferrades, s'ha escoltat el "clec" que tancava l'Any del Sedàs. Jo, amb la meua motxilla firera a l'esquena contenint-me els versos -i amb vora vint-i-cinc quilos i un grapat de companys de viatge menys- he seguit caminant.... He acabat tornant allà on hi vaig ser més feliç abans de tant d'atzar... Ara, amb el retorn del fred, toca seguir caminant a la recerca de la Immortela. Veurem on em porta el camí. De moment, tinc la voluntat d'omplir de nou els testos amb aqueixa flor...

Tornaré a Còrdova, hi he fregat les babutxes del savi de la plaça de Tiberíades tot conjurant-ho. La incògnita serà si ho faré sol o qui potser vindrà amb mi, i si em serà fidel ajuda...





Reis glorios

Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
Al meu companh siatz fizels aiuda!
Qu'eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,
Et ades sera l'alba

Bel companho, si dormetz o velhatz,
No dormatz plus, suau vos ressidatz!
Qu'en orien vei l'estela creguda
C'amena.l jorn, qu'eu l'ai be conoguda,
Et ades sera l'alba

Bel companho, en chantan vos apel!
No dormatz plus, qu'eu auch chantar l'auzel
Que vai queren lo jorn per lo boschatge
Et ai paor que.l gilos vos assatge
Et ades sera l'alba


Giraut de Bornelh