.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dissabte, 12 de desembre de 2015

Gràcies (de nou), Jordi...






Banyeres de Mariola. Vespra de Santa Llúcia de 2015.

Benvolgut Jordi.

He pogut fer-ho en persona, però necessite també que hi quede constància per escrit d'allò que, per sort, t'he fet saber. Hui m'has emocionat moltíssim.

De nou ens dones una lliçò digna del teu mestratge, de la teua bonhomia, del tarannà honrat i treballador que et caracteritza. I a més, acompleixes un precepte que em sembla bàsic i, per desacostumat, també rar, propi només de les persones més extraordinàries: has comprovat que tot roda de manera correcta, i després de tants anys d'esforç, fas un pas enrere i et retires. Ben fet. T'aplaudisc. La Llegenda ha tingut amb tu un grandíssim president. La vida està per a cremar etapes, i aquesta darrera ha estat magnífica.

Per experiència t'ho dic; estaràs molt bé a la segona filera, però ho notaràs en el temps, quan veges que millor o pitjor, els teus successors tiraran del carro i la criatura seguirà joiosament viva.

Potser no vagen pel camí que tu pensaves, això tampoc no fa res, que cada temps du les seues vies, bé ho saps.

I te'n vas, tot quedant-te com a soci, clar, enmig d'un aplaudiment atronadorament unàtime.

Ara, a descansar, que no és altra cosa que canviar de faena. Seguiràs, però, donant-te a la Llegenda com a director, segur, almenys en la propera edició. I la nova junta comptarà amb tu per a qualsevol cosa que necessite i que tu pugues aportar. A tu, et toca seguir altres camins...




Durant tota la vesprada, i això que havies dit que no faries discursos, has intentat justificar-te amb el tema de la majoria d'edat del xiquet que parires, la responsabilitat, la necessitat d'implicació del grup, la participació... Amb el pas que has donat, tot això es fa possible. Quin gran exemple dones...

Res, que vos espere prompte a casa, a tu i a Modesta, perquè en tindre el Betlem caldrà inaugurar-lo... I no et preocupes, seguirem treballant pel Drac, pel la nostra cultura, la llengua i el país, no?

No saps el bé que vas fent en aquesta vida...