.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dilluns, 28 de desembre de 2015

Estimat Tirisiti...

Alcoi, vint-i-set de desembre de 2015.

Estimat meu.
Encara no havia acabat l'excel·lent narradora d'enguany d'enfilar el fil de vint dels versos inicials aquells fets d'espígol i d'aire serrà que ja estava jo plorant com a criatura... I quan tu has aparegut tan galindó, eixint fatxenda, lluent amb la barretina ben calada, de la venta, he recaigut en el plor. 
M'emociones.





Ets, per a mi i ho saps, pal de paller de la infantesa nadalenca desfilagarçada, del retrobament personal que tant he suat, de la joia de viure sense pensar en què demà pot rebentar el món a tall de globus de Milà... Cada vegada sóc més com tu i, a un mateix temps, tan rematadament allunyat del que representes. Això em capfica, però també m'alegra i em fa quedar com un badoc davant l'anar fent vital. Voldria prendre't aqueixa alegria i benaurança, ta frescúria. Però em caldria rebutjar-te la supèrbia, la mandra i el desficaci. Ja veus... Sort que la ruleta de la venda d'entrades amb el vell servei de la cua presencial ens ha atorgat bon dia i bona hora. El públic, sobretot l'infantil, ha respost de meravella en la nostra sessió i ha fet més interessant la juguesca, espectacularment encertada en el cas del Sereno enguany, un crack! Les referències polítiques han estat sembrades, quin dol el dels possibles pactes, vitat? Vinga a cabotades contra la paret de l'església... Si pogués fer-ho, i sabent i tot el final tan trist que espera el més gran dels pecadrosos alcoians, me n'havera pujat amb tu al globus ditxós per cantar plegats el valset i...



Res, que bon viatge tinga la cadernera i que visca Tirisiti, la seua colla i tota la gent que fa possible l'espectacle. M'agrada molt comprovar com, enguany, aquests darrers s'han mostrat amb el públic voluntariosos i molt col·laboradors. Dóna goig visitar els amics en circumstàncies com aquestes, Tirisiti. A l'any que ve tornarem, res d'esperar-nos a dos anys per no repetir l'agenda. Aquell que tira d'agenda i no de cor, Tirisiti, no pot acabar bé. Que t'ho diguen a tu...