.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dimarts, 15 de desembre de 2015

"Des de molt remotes terres..."



Bigastro, a dimarts 15 de desembre de 2015.

Vos passe l'articlet que he escrit en la revista "Nadàlia" de Banyeres de Mariola tot explicant com i perquè vaig fer la versió del teatret aquell dels Reis d'Orient. El títol mateix, és el començament del text, dit, com no, pel meu estimat Melcior... I així és com em sent jo ara mateix, allunyat del món i amb unes ganes boges de deixar aquestes tan llunyanes planes...

Gràcies, de nou, als qui han fet possible que em torne a il·lusionar amb alguna cosa, i tan bella com és...

I encara no s'ha acabat aquesta feineta, que falta una sorpresiua encara...







“Des de molt remotes terres”...


Si alguna cosa he aprés en aquests anys és que cal disfrutar de manera fonda i plena de les oportunitats tan belles amb què la vida et regala. M’estime molt els Reis d’Orient. A casa dels meus pares, la seua arribada sempre ha sigut Festa Major majúscula. Per això, i des de xicotet, han sigut els meus esperits fecunds hivernencs preferits. La seua tradició tan arrelada com compartida per una societat granmagatzèmica, tan canviant i marejada com ho és la nostra segueix semblant-me la més néta de l’any, preneu contradicció!; i la il·lusió que generen em fa tornar xiquet de nou en trobar-me les imatges reials, els diferents emissaris que els precedeixen i anuncien, els costums que encara queden per cridar la seua atenció, les cançons, els regals..., malgrat que ses Majestat, des de fa anys i per qüestions que em són doloroses, ja no tenen a bé visitar-me...

Altra cosa que tinc molt clara és el meu paper com a patge. Efectivament, em sent i em sé patge dels Reis d’Orient. No sóc d’aquells que els acompanyen des de tan lluny ni travessen secarralls immensos enmig de tronades d’arena que deuen deixar-te atemorit. Senzillament, ajude els Reis en el què puc, quan m’ho han demanat; i ho han fet sovint... Per això, i seguint el que vos he dit de disfrutar del tot les ocasions de la vida, em va arribar al cor la comanda que em van fer els amics que els Reis tenen a Banyeres de Mariola... Versionar i actualitzar en el possible, de manera respectuosa, el text que ses Majestats representen en arribar a l’església... El sí va ser immediat i el posar-me mans a la feina també! Quin millor homenatge per tan altíssimes persones de part del seu humil patge? Molt agraït estic per la proposta i espere que els puga agradar el resultat. És una obra molt senzilla, si no hi haguera tanta gent mirant-la, la consideraria fins i tot íntima. Té força, sense dubte, en les paraules d’un Heròdes traïdor, i dolçor en les de la Mare de Déu... Els Reis es presenten grans, però tampoc no massa, respectuosos i, com no, molt feliços perquè el seu viatge ha arribat a bon termini. Pel que fa al fet de la traducció, hem usat de paraules senzilles, però que proven a deixar el regust d’un so antic, que mantenen i reforcen el fet rítmic amb una mètrica regular i una rima interna que alleugereixen la recepció i la fan més amable. I respecte a l’actualització, hem evitat esclavatges i obediències, tot i mantenint l’esperit original amb tan fort caràcter devot (no oblidem la santedat de les persones, l’origen bíblic de l’escena i el lloc on es representa), per tal de reforçar la positivitat del treball, el respecte, l’honestedat i l’amor. Ah, i hem fet parlar l’oblidat Sant Josep, i hem afegit un adéu reial tendre i emotiu en què els tres volen abraçar tota la gent que se’ls estima a Banyeres. Espere i desitge que vos agrade. Seria aquest el nostre millor regal de Reis en tants anys...

La Vida, al cap i a la fi, és estima.

Sergi Gómez i Soler