.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dissabte, 7 de novembre de 2015

Quan un zero en conducta és una grandíssima nota...



Ontinyent, divendres 6 de novembre de 2015.

Bé sabeu que m'adore les titelles i que, malgrat tots els malgrats, i l'any passat amb la mala experiència de Benissoda va ser dels més malgrats de tots, faig per anar-hi.

La sorpresa del tothom que m'envolta és majúscula. Ah, però què és ja la Mostra de Titelles? I tant que sí... Si no s'ha fet propaganda! La mateixa que tots els anys, escassa i pobra. Però si jo m'he assabentat... Però perquè estàs a la que salta. No, que del meu poble m'entere de tan poques coses... Però les titelles són les titelles.

Arribem tard i si ens encantem, tard fem. Salude a una admirable dona. Seiem. I comença la funció.

Fosc.

I desseguida la meravella de tots els anys. La llum que es fa personatge, enguany història d'amor on supose que cadascú, per tan versàtil i sorprenentment intensa, hi enganxarà la seua pròpia... Jo ho vaig fer, entre badalls de cansament... Per més que, a la fi, vaig aplaudir fortament els artistes. Ho mereixien de debò. Quina capacitat mímica! Quina amplària de possibilitats belles les dels seus cossos joves i fortament empenyats en arrencar-nos l'aplaudiment amb ses gràcies de malabaristes del sentiment...



Si adore el teatre, m'aprecie més encara el dels gestos, el del silenci, el de la composició de caràcters a través del no-res més quotidià. Malgrat el meu cansament vital, vaig fruir de debò.

Un zero en conducta a la companyia. Espere que guanyen...

Ah, i per a fer-ho encara més gran. Tornaré...
Que puga contar-vos-ho...