.

.

"-Seràs roure, seràs penya,/seràs mar esvalotat,/ seràs aire que s'ìnflama,/ seràs astre rutilant,/ seràs home sobre-home,/ perquè en tens la voluntat./ Correràs per monts i planes,/ per la terra, que és tan gran,/ muntat en cavall de flames/ que no se't cansarà mai./ El teu pas farà basarda/ com el pas del temporal./ Totes les veus de la terra/ cridaran al teu voltant./ Te diran ànima en pena/ com si fossis condemnat."

El Comte Arnau.

Joan Maragall.

.


dissabte, 7 de novembre de 2015

Memòria fangal d'Evarist Navarro.



Castelló de les Gerres, dissabte 7 de novembre de 2015.


Que Berta em diu que fan un homenatge al seu germà Evarist, allí que em plante.
Llàstima que amb tanta gent i tan tard com es feia no m'haja pogut quedar més estona i no l'haja pogut saludar, tan noble com és ella, i agraïda.
Sé que hui li s'ha acomplert una gran il·lusió. Evarist, el gran fangonejador de la Vall, va morir fa un any. Ella se l'enyora cada dia com va passant. Fa poc m'ho comentava. 
Hui, emocionadíssima, li he vist agrair de cor la deferència de l'Ajuntament. En el proper ple municipal, aprovaran el rebateig del Museu de la Gerra, que afegirà el nom d'Evarist Navarro al propi.




L'acte, inaudible, ha estat molt senzill.
M'ha agradat el que he pogut oir de Berta i del xicot que la precedia, alumne de l'homenatjat.
El millor de tot, que podrem fruir més directament de l'obra d'un manifasser adimirable i que, si tot va com s'espera, el museu no serà un magatzem d'andròmines a oblidar pel municipi, sinó que es promet com un foment constant de vitalitat cultural. Falta li fa aquesta comarca. Molta i prompte...!





A l'hora del vi d'honor, jo ja havia pegat a fugir. M'he esperat a que acabara el vídeo que han passat, i que és aquest mateix que, si ara teniu la paciència necessària, que espere que sí, podeu també fruir- o vosaltres.

La meua enhorabona sincera. Tot siga recordar..., i sumar!