.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dissabte, 21 de novembre de 2015

Improvisant amb el senyor Savall, Ferran.

Ontinyent, dissabte dels Angelets, vint-i-u de novembre de 2015.





"una selecció d'instantànies omplen aquest disc d'un passat
 que es fa present. fragments d'un tros de vida impulsada
 per les ganes de jugar, crear, descobrir i compartir".


I aquest no ha sigut l'únic regal musical, més que siga per festejar la santacelícia de demà...
Un complement exacte, preciós, a la veu d'asprors tan càlides de l'Adolfo Osta és el què em suposava fer-me amb el CD "Impro" de Ferran Savall...

Una vegada, en comprar-li el treball "Vida Secreta", sant Toti Soler va assegurar-me que no trobaria al món millor somnífer. I era cert..., fins ahui que m'he topat amb aquestes "Impro"visacions del senyor Savall. I no és aquesta mala crítica. Fortuna em guarde! Que justament això és el que jo cercava d'obra i autor. Vellut en estat pur, ara tranquil, ara jazzistic, sempre coherència, harmonia aletejadora, esperit creixent, goig reblidor, art anímic: bellesa certa.

I és que del senyor Savall, Ferran, sempre s'han esperat belles coses, amb aquella veu increïblement amable que la genètica i l'educació li han donat (fill com és del senyor Savall, Jordi, i de la senyora Figueras, Montserrat, que en pau descanse, que ben plorada l'hem). I les ha fetes en treballs paterns, i a muntó de boniques (un servidor no concep altre robador de nines pres per la justícia romancera que el senyor Savall, Ferran, per dir-ne alguna). Per això volia jo saber, i sabut he... Quan vulga a casa un moment especialment senzill i delicat i sensual i provocador d'emocions, "Impro"visarem...

"L'improvisation est un mystère, à la fin personne ne sait de quio i s'agit" assegura Stéphane Grapelli des del llibret explicatiu de...cap cançó! I això m'apassiona... Paga pare Savall, edita pare Alia Vox. Magnífic doncs, anem a fer un llibret per contar-ho. Quin atreviment més bonic. Ep, que no use d'ironies, jo! M'ha agradat de bona veritat el joc, el repte... Com m'ha agradat que el senyor Savall, Ferran, s'envolte del pare Jordi i l'oncle Estevan, Pedro, per fer sonar guitarres, tiorbes, violes de gamba, darbuques, tambor ganga, maraques, i haja versionat el "Somewhere over the rainbow"... Més no puc dir.

Em serà de capçalera amorosa...